L’esmorzar de dijous s’ha regirat als estómacs de la Fiscalia del Tribunal Suprem. El segon testimoni del dia, l’agent que va participar en l’escorcoll al domicili de Francesc Sutrias, Director General de Patrimoni, i posteriorment al seu despatx professional a la zona de la Gran Via de Barcelona, ha tirat per terra l’argumentari de les acusacions respecte als manifestants i el paper dels Mossos d’Esquadra davant les cares d’astorament dels fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal.
Aquest agent de la Benemèrita ha arrencat assegurant que el seu escorcoll, a la ciutat de Rubí, va transcórrer amb normalitat, que van tenir una sèrie de manifestants a les portes dels edificis, sí, però que “no estaven excitats, era una concentració normal”.
En aquest registre hi va participar la secretària judicial que anteriorment havia estat a la Conselleria d’Exteriors i que, segons l’agent encarregat d’aquell servei – que va declarar dimarts – n’havia “sortir plorant” i amb un atac de nervis. Doncs, segons el testimoni d’avui, res de nerviosisme fora de mida. De fet, ha recordat que aquells dies, “tots estàvem nerviosos”. Fins i tot ha relatat que, a l’hora d’acabar el registre, van sortir per la porta del domicili de Sutrias “com si fóssim una parella”, i ningú els va reconèixer ni increpar.
La Gran Via de Barcelona no era el Vietnam
La jornada i el testimoni d’aquest agent, però, no acaben a Rubí sinó que, quan abandonen l’edifici de Sutrias, van anar directes al seu despatx al centre de Barcelona, concretament a l Gran Via on estava en marxa la concentració davant el Departament d’Economia.
Aquí, la Fiscalia ha mirat de donar la volta al testimoni, preguntant-li si allà sí que havia vist imatges de tensió, insults i violència. Res més enllà de la realitat, segons la declaració de l’agent. “Potser sí que hi havia una mica més d’exaltació, però res més”, ha assegurat. Ningú els va insultar ni aturar ni reconèixer com a Guàrdia Civil, i si van aparcar en un aparcament soterrani “no va ser per motius de seguretat”, com ha preguntat el Ministeri Fiscal, sinó perquè no hi havia lloc per aparcar al carrer.
El Govern buscava finançament extern
Tot i el daltabaix del segon testimoni, la Fiscalia ha tingut una primera declaració una mica més favorable. Un dels agents que va participar en l’escorcoll i anàlisi de les dades trobades a la Conselleria d’Economia ha assegurat que, entre els e-mails de Lluís Salvadó, van accedir a un, sense remitent, on es demanaven 11 mil milions d’euros a la Xina per finançar la República Catalana.
Aquest agent, encarregat d’investigar si podia haver-hi indicis o proves de la malversació, ha dit que l’únic que podrien imputar serien “viatges d’alts càrrecs del Govern” a l’estranger. Aquests no eren altres que l’actual vici-president Pere Aragonés i el mateix Lluís Salvadó. En la seva opinió, no feien altra cosa que anar pel món buscant qui financés el projecte independentista.
A més, el testimoni ha afirmat que, la futura Agència Tributària Catalana, “no estava preparada” per la independència. També, que Economia preveia que els Ajuntaments ingressessin uns 6 mil milions d’euros.
L’odi, protagonista dels escorcolls
En aquesta sessió matinal també han declarat dos dels agents de la Guàrdia Civil que van participar en l’escorcoll – en primera instància sense ordre judicial – a la seu d’Unipost a Terrassa i un dels que va fer el mateix a les naus de Bigues i Riells. Han descrit les concentracions a les portes com “la primera vegada que veig el reflex de l’odi a les cares de la gent” o quelcom que “no havia vist en la meva vida”. Van patir insults, amenaces, gravacions de les càmeres de televisió presents i, fins i tot, un perill tan insòlit com “llançaments de clavells”.
De fet, el testimoni de Bigues i Riells ha assegurat que els van dir “us matarem” – no surt reflectit en cap dels informes policials – i que diversos companys van comprar la situació a Catalunya amb els inicis del conflicte basc. Alhora, un dels agents d’Unipost ha assegurat que van intentar fer bolcar els vehicles a la sortida. L’altre, però, no ho va veure així i reconeix que “no van tocar els cotxes” de la Benemèrita tot i que, quan van poder, els manifestants “van increpar la comitiva judicial de manera tumultuària”…
Ara bé, tot i aquesta greu amenaça que assegura van patir, han reconegut que no hi va haver desperfectes en els vehicles, cap dels agents va patir lesions ni va necessitar atenció psicològica. De fet, el mateix agent que ha dit que havia vist per primera vegada l’odi en una cara, minuts després s’ha vantat de ser el més valent, “estic habituat a aquestes situacions”. D’acord, doncs.
Els Mossos, imprescindibles
Per últim, la clau de volta de tot ha estat la pregunta de la Fiscalia sobre el paper dels Mossos en aquestes actuacions. Aquí, els primers agents han corroborat la versió del responsable de l’escorcoll a Unipost – va declarar dimarts – i han reconegut que van “treballar a fons” en actitud “col·laboradora”.
El cos català va ser l’encarregat, reconeixen, de negociar amb els manifestants i d’apartar-los del camí de la comitiva judicial, fins i tot amb l’ús “puntual” de la força. L’últim dels testimonis, el de Bigues i Riells, ha assegurat que ell no va veure res… per tant, l’acusació de passivitat de Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Acusació Popular, novament per terra.
