Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

Tres anys del 17-A: Un atemptat de falsa bandera?

|

- Publicitat -

Les víctimes, enfadades

Publicitat

Els familiars de les víctimes dels atemptats a Catalunya del 17 d’agost del 2017 han tingut una cara visible: el pare de l’Àngel, en Javier Martínez, que va perdre el seu fill a la Rambla de Barcelona. La seva lluita constant a les xarxes demanant saber “tota la veritat” ha pressionat els polítics catalans a no fer caure en l’oblit tot el que va passar. De fet, a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, finalment no es va descartar que l’Imam de Ripoll, cervell de l’operació i que capitanejava la cèl·lula terrorista, tingués un lligam amb l’Estat més enllà de ser confident del CNI. Tot i això, les víctimes no estan gens d’acord amb les acusacions que demana la Generalitat i l’Ajuntament.

El paper de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona

Les víctimes dels atemptats del 17-A s’han indignat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona després que hagin descartat acusar els processats per assassinat. L’acusació, sorprenentment, no sol·licita penes per delictes d’assassinat i li fa el joc a la Fiscalia espanyola

La veritable cara de l’Imam de Ripoll

Els vincles del cervell dels atemptats, Abdelbaky es Satty, l’imam de Ripoll, amb l’Estat han quedat demostrats però no fins a quin punt la col·laboració anava més enllà d’un simple confident. Cal recordar que la Fiscalia i la Guàrdia Civil van ometre un testimoni clau sobre l’imam de Ripoll: es tracta de les declaracions del president de la mesquita belga, que explicava els suposats contactes d’Es Satty amb els serveis secrets espanyols. A més, és bo tenir en compte l’estranya gestió de l’explosió d’Alcanar on va morir i que els Mossos van tardar més de dos dies en aportar informació pública. La mà de la policia espanyola per posar bastons a les rodes sobre aquella explosió i, en contraposició, una possible ajuda de la Mossad (provocant l’explosió per evitar els atemptats) a la policia catalana deixarien entreveure que l’explosió d’Alcanar encara amaga molts interrogants.

Un atac de falsa bandera per aturar l’1-O?

Tot plegat alimenta la teoria (prou plausible) que l’Estat espanyol va perpetrar els atacs a Catalunya amb la intenció d’impedir la celebració del referèndum de l’1-O sota el pretext d’aixecar un estat d’alarma i controlar el territori. La brillant gestió dels Mossos, actuant com a policia d’Estat, va fer caure aquesta possibilitat i, ara, el seu màxim responsable del moment, Josep Lluís Trapero, està apartat i a l’espera de sentència pel seu paper durant l’1-O. Una venjança?

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut