Les víctimes, enfadades
Els familiars de les víctimes dels atemptats a Catalunya del 17 d’agost del 2017 han tingut una cara visible: el pare de l’Àngel, en Javier Martínez, que va perdre el seu fill a la Rambla de Barcelona. La seva lluita constant a les xarxes demanant saber “tota la veritat” ha pressionat els polítics catalans a no fer caure en l’oblit tot el que va passar. De fet, a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, finalment no es va descartar que l’Imam de Ripoll, cervell de l’operació i que capitanejava la cèl·lula terrorista, tingués un lligam amb l’Estat més enllà de ser confident del CNI. Tot i això, les víctimes no estan gens d’acord amb les acusacions que demana la Generalitat i l’Ajuntament.
El paper de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona
Les víctimes dels atemptats del 17-A s’han indignat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona després que hagin descartat acusar els processats per assassinat. L’acusació, sorprenentment, no sol·licita penes per delictes d’assassinat i li fa el joc a la Fiscalia espanyola
La veritable cara de l’Imam de Ripoll
Els vincles del cervell dels atemptats, Abdelbaky es Satty, l’imam de Ripoll, amb l’Estat han quedat demostrats però no fins a quin punt la col·laboració anava més enllà d’un simple confident. Cal recordar que la Fiscalia i la Guàrdia Civil van ometre un testimoni clau sobre l’imam de Ripoll: es tracta de les declaracions del president de la mesquita belga, que explicava els suposats contactes d’Es Satty amb els serveis secrets espanyols. A més, és bo tenir en compte l’estranya gestió de l’explosió d’Alcanar on va morir i que els Mossos van tardar més de dos dies en aportar informació pública. La mà de la policia espanyola per posar bastons a les rodes sobre aquella explosió i, en contraposició, una possible ajuda de la Mossad (provocant l’explosió per evitar els atemptats) a la policia catalana deixarien entreveure que l’explosió d’Alcanar encara amaga molts interrogants.
Un atac de falsa bandera per aturar l’1-O?
Tot plegat alimenta la teoria (prou plausible) que l’Estat espanyol va perpetrar els atacs a Catalunya amb la intenció d’impedir la celebració del referèndum de l’1-O sota el pretext d’aixecar un estat d’alarma i controlar el territori. La brillant gestió dels Mossos, actuant com a policia d’Estat, va fer caure aquesta possibilitat i, ara, el seu màxim responsable del moment, Josep Lluís Trapero, està apartat i a l’espera de sentència pel seu paper durant l’1-O. Una venjança?
