Ahir saltava la notícia que 7 dels 73 secretaris nacionals de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) van decidir abandonar el Secretariat Nacional de l’entitat. Concretament, són Laura Camp, Jordi Roset, Lluís Maynau, Pep Fort, Àlex Roca, Esther Sancho i Lluís Torrent.
Els motius exactes de la seva contundent dimissió no estaven del tot clars però La República ha pogut conèixer a través de diferents fonts tots els detalls d’aquesta crisi a l’entitat més important de l’independentisme.
La situació és que, en un primer moment, el Secretariat Nacional havia d’aprovar quina seria la posició de l’ANC a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer. Tot apuntava que, per primera vegada, la implicació de l’Assemblea als comicis seria molt directe: apostar per les candidatures que asseguressin implementar el mandat de l’1-O si se superava el famós 50% de vots.
Resulta, però, que finalment entre els 73 membres del SN, va anar guanyant adhesions que l’ANC no havia de demanar el vot, ni tan sols recomanar cap formació.
Fins i tot, estava entre els punts crear un grup de persones de l’ANC que exercirien la pressió als partits treballant-hi directament amb les seves direccions.
Així doncs, el decàleg que havia d’aprovar l’ANC era clar: demanaria el vot per aquelles formacions que als seus programes apostessin per fer efectiva la independència si hi havia més del 50% de vots a candidatures independentistes.
Però no es va aprovar, ja que un dels partits que també té influència al si de l’ANC, Poble Lliure, va abraçar la via “tèbia” (com feien altres partits que també pressionen el SN) sobre que l’Assemblea no ha recomanar el vot. Una decisió que s’entén després que la CUP hagi apostat per a tornar a repetir el referèndum en la seva línia estratègica.
Per tant, ara, l’únic que farà l’Assemblea és aprovar un seguit de punts, un decàleg independentista, i comparar-lo amb els programes dels partits. El full de ruta de l’ANC, per tant, es contraposarà al dels partits i s’oferirà en quin grau coincideixen. Si un partit s’aproxima molt a l’ideari de l’Assemblea, obtindrà un tant per cent més alt. Del resultat final, cada ciutadà haurà de treure’n les seves pròpies conclusions, ja que només s’oferirà els percentatges de coincidència, sense demanar cap vot a cap formació.
Una decisió que per molts dels independentistes de l’ANC és del tot descafeïnada, fet que hauria precipitat la seva marxa: finalment, l’Assemblea no influirà als comicis i tampoc s’hi implicarà directament.
