Tota la població de Catalunya ha estat exposada aquest estiu a nivells de contaminació per ozó que sobrepassen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així ho recull un nou informe d’Ecologistes en Acció que ha conclòs que en el global de l’any els nivells d’aquest gas s’han traduït.
Amb tot, el document constata que els episodis de calor de la primavera i l’estiu i la manca de pluges, han elevat els valors durant els mesos de calor. Els llindars s’han superat de forma preocupant a les comarques de Girona, la plana de Vic i el Prepirineu. Tot i això, els límits fixats s’han sobrepasat en menys ocasions que en els anys previs a la covid. S’han registrat descensos del 19% i el 37% en relació amb la mitjana de 2012-2019.
L’informe d’Ecologistes en Acció ha analitzat les dades recollides entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2023 a gairebé 500 estacions de mesura repartides per tot l’Estat, entre elles 51 situades a Catalunya.
L’ONG ha recordat que l’ozó és el contaminant atmosfèric que any rere any afecta més població i territori, i el més estretament lligat al canvi climàtic, per la seva relació amb la radiació solar. Durant la primavera i especialment l’estiu, els més càlids viscuts a Catalunya des de 1961, els nivells d’aquest gas s’han situat per sobre dels límits fixats. Tot i això, en el global de 2023 els valors d’ozó han disminuït a Catalunya.
Enguany la situació ha tornat a ser especialment delicada a les comarques de Girona, la plana de Vic i el Prepirineu, tres zones on s’ha incomplert l’objectiu legal per a la protecció de la salut. A banda, en almenys una estació de les mesurades en aquestes àrees, també s’han superat els nivells establerts per la Comissió Europea.
A més, aquest 2023 també s’han produït disset superacions del llindar d’informació a deu estacions de l’àrea de Barcelona, el Penedès-Garraf, el Camp de Tarragona, la plana de Vic, les comarques de Girona i el Prepirineu.
Segons l’informe d’Ecologistes en Acció, el canvi climàtic s’ha confirmat com a factor determinant en l’agreujament dels episodis de mala qualitat de l’aire per ozó, per l’augment de la radiació solar, l’allargament progressiu de la durada de l’estiu (estimat per l’AEMET un dia a l’any) i la reducció de les precipitacions. A tot plegat se li sumen d’altres “inconvenients” ambientals entre els quals el 2023 cal destacar la intensa sequera primaveral i estival.
“La contaminació per ozó s’ha d’abordar com un problema sanitari de primer ordre, que causa cada any al voltant de 2.500 morts a l’Estat espanyol, segons l’Agència Europea de Medi Ambient”, ha apuntat l’ONG. Durant l’estiu del 2023, l’Institut de Salut Carlos III ha identificat a Catalunya 280 morts per les temperatures elevades.
De l’estudi també se’n desprèn que la informació a la ciutadania per part de les administracions públiques “no és ni adequada ni ajustada” a la gravetat del problema. D’acord amb Ecologistes en Acció, la Generalitat s’ha limitat a difondre avisos rutinaris durant els episodis d’ozó, i no té el preceptiu pla d’acció davant d’aquests, per la qual cosa no preveu mesures com la limitació del trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona o l’activitat industrial al Camp de Tarragona.
De fet, segons l’ONG, bona prova de la gravetat de la situació i de la manca d’actuació rellevant de les administracions són les sentències del Tribunal Suprem (2020) i els tribunals superiors de Castella i Lleó (2018 i 2023), Navarra (2021), Catalunya (2022) i País Valencià (2023) condemnant els seus governs a aprovar com més aviat millor plans de qualitat de l’aire per reduir l’ozó, per l’incompliment des del 2010 dels objectius legals.
Cleca a l’administració
En aquest sentit, Ecologistes en Acció considera “inacceptable” que un any més la Generalitat i el govern de l’Estat continuïn mancant de plans eficaços sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que redueixin els elevats nivells d’ozó. Ha assegurat que les principals vies d’actuació són disminuir el trànsit motoritzat, substituir els dissolvents orgànics per aigua, l’estalvi i l’eficiència energètica, un desplegament ordenat de les energies renovables, ampliar l’Àrea de Control d’Emissions adoptada per al mar Mediterrani, reduir el trànsit aeri, penalitzar fiscalment els vehicles dièsel i una moratòria per a les macrogranges.
Així mateix, ha comentat que transcorreguts nou mesos des de la fi del termini perquè els municipis de més de 50.000 habitants establissin zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic, només Badalona, Sant Cugat del Vallès i Sant Joan Despí haurien complert formalment aquesta obligació legal, a més de la preexistent a les rondes de Barcelona.
L’ONG ha demanat a les autoritats locals que prioritzin la salut de la ciutadania. “La crisi de la Covid ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria i els edificis són les millors eines per millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i a les zones rurals, també en el cas de l’ozó”, ha recordat l’organització.
