La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Suprem insistint en la recusació dels magistrats pel seu cas de desobediència. El recurs s’ha presentat contra la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de recusació dels magistrats que el 17 de setembre a les 12 hores han d’estudiar el recurs contra la sentència del TSJC que inhabilita a Torra. Els membres d’aquest tribunal són Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Antonio del Moral García i Vicente Magro Servet, tres dels quals van ser magistrats al judici de l’1-O. La defensa argumenta que s’està “vulnerant el dret a un jutge imparcial” que defensa la Carta de drets fonamentals de la UE.
El recurs indica que hi ha una vulneració del dret d’un procés amb totes les garanties, recorda que el Tribunal Suprem té la possibilitat d’inadmetre recusacions que siguin “manifestament infundades” i apunta que el tribunal que legalment previst és la Sala Especial del Suprem prevista a l’article 61 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ).
També argumenta que s’està vulnerant “el dret al jutge imparcial”. El document recorda que els magistrats Luciano Varela Castro i Ana María Ferrer García van considerar que no eren imparcials per dictar els acords de la Junta Electoral Central de l’11 i 18 de març del 2019 contra els símbols del balcó perquè estar relacionats amb el judici contra l’1-O. Per això considera “insostenible” que ara hi hagi magistrats de la mateixa sala que es considerin “objectivament imparcials per revisar la legalitat d’aquells mateixos acords”.
Com que es pretén privar a Torra de formar part del Parlament Europeu, la seva defensa indica que s’ha d’aplicar la legislació europea i recorda que l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix el dret a un tribunal imparcial.
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar per al pròxim dijous 17 de setembre a les 12 hores la vista del recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’inhabilita per un delicte de desobediència.
