El ministeri de Sanitat espanyol ha acceptat la proposta de la Generalitat i el Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Pirineu i l’Alt Aran passaran dilluns a la fase 1 de la desescalada, segons ha pogut saber l’ACN. El Ministeri ha avalat íntegrament la petició del Govern, que aposta, en canvi, per mantenir a la fase 0 les zones més afectades pel coronavirus -Barcelona ciutat, àrea metropolitana sud, àrea metropolitana nord, Catalunya Central, Girona i Lleida-.
D’altra banda, ha rebutjat que la Comunitat de Madrid avanci de fase. Segons fonts del govern autonòmic, l’executiu espanyol “avala la capacitat assistencial” de la regió però “s’inclina per esperar a que el sistema de detecció primària estigui més afiançat pel canvi”.
El Ministeri també ha acordat que Astúries, Cantàbria, el País Basc, la Rioja, Navarra, Galícia, l’Aragó, les resta de les Illes Balears (Formentera ja estava en fase 1) i de les Canàries, Murcia, Extremadura, Ceuta i Melilla passin íntegrament a la fase 1. Pel que fa a Castella i Lleó, s’ha establert que 26 àrees bàsiques de salut passin a la següent fase.
A Castella-la Manxa només passaran dues de les províncies proposades: Cuenca i Guadalajara, deixant fora Toledo, Ciutat Real i Albacete.
Al País Valencià passaran de fase deu departaments sanitaris, entre ells Vinaròs, Requena, Xàtiva-Ontinyent, Gandia, Alcoy, Dènia o Torrevieja, a Alacant.
D’Andalusia, passaran les províncies d’Almeria, Càdis, Còrdova, Huelva, Jaén i Sevilla. Malgrat això, les de Màlaga i Granada podrien avançar en els propers dies perquè “la seva evolució és molt bona”.
Pel que fa a la resta del territori, Illa ha assegurat que afectarà un 51% de la població espanyola. En concret, es permetrà que passin a la fase 1 íntegrament: Astúries, Cantàbria, el País Basc, la Rioja, Navarra, Galícia, l’Aragó, les resta de les Illes Balears (Formentera ja estava en fase 1) i de les Canàries, Murcia, Extremadura, Ceuta i Melilla.
Fase 1, parcial
Les comunitats que ho faran parcialment seran les de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia i el País Valencià. En concret, a Castella i Lleó, passaran a la següent fase 26 àrees bàsiques de salut: una a Àvila, sis a Burgos, tres de Lleó, una Palència, tres a Salamanca, dues a Valladolid, set a Zamora i una a Sòria.
De Castella-la Manxa, només passaran Guadalajara i Cuenca. I a Andalusia, les províncies d’Almeria, Càdis, Còrdova, Huelva, Jaén i Sevilla.
Pel que fa al País Valencià, passaran a la següent etapa els departaments sanitaris de Vinaròs, Requena, Xàtiva-Ontinyent, Gandia, Alcoy, Dènia, La Marina Baixa, Elda, Orihuela i Torrevieja.
La mobilitat permesa dins de la unitat territorial
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha detallat que en la fase 1 la mobilitat està permesa a l’interior de la unitat territorial de referència. És a dir, en el cas que es tracti d’una illa, la illa o si es tracta d’una àrea de salut o província, l’àrea o la província. “La mobilitat s’ha de contenir a la unitat territorial”, ha insistit.
Illa sobre Madrid: “Han pesat les dades”
Pel que fa a les peticions de territoris com Madrid, que pretenia passar íntegrament a la fase 1, Illa ha insistit que “això no és una carrera” i cal adoptar decisions en base a “la cogovenança i la cautela”. En aquest sentit ha afirmat que és “lògic que es facin propostes” com la de Madrid de passar a la fase 1, però cal “valorar les coses” perquè són “decisions molt complexes” i el govern actua “amb molta prudència”.
Segons Illa, en aquesta decisió han pesat “les dades” i els criteris “tècnics”, i no criteris polítics de cap tipus. Simón ha apuntat en la mateixa direcció i ha assenyalat que un cop analitzada la documentació s’ha decidit no proposar que passin a la fase 1 aquells territoris on el dubte era “més que raonable”.
Illa ha explicat que no sap si estarà en condicions d’avançar la propera setmana si el govern autonòmic fa la petició. “Si és així ho estudiarem segons els criteris que hem dit i actuant amb la màxima prudència”, ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que han mantingut dues reunions amb Madrid. “Els hem explicat que pensàvem que era prudent esperar i desenvolupar un sistema de detecció precoç en el que estan treballant”, ha dit. El ministre no ha volgut entrar en “valoracions polítiques”: “Tindré la màxima col•laboració i lleialtat, que és molt important en aquesta etapa complexa
Revisió dilluns
El Ministeri de Sanitat ha establert també un sistema de revisió de les decisions perquè les CCAA puguin proposar que alguns dels seus territoris canviïn de fase. Segons Illa, les CCAA podran proposar un canvi de fase d’alguns o tots els territoris que han quedat en fase zero a partir de dilluns, i el canvi, si s’escau, s’aplicarà l’altre dilluns. Segons Illa, es prendrà aquesta decisió finals de setmana amb criteris tècnics.
Barcelona i Madrid, sota lupa
Simón ha recordat que la Comunitat de Madrid i Catalunya han representat més del 50% dels casos a tot Espanya. “Han estat les que han tingut una pressió sobre el sistema sanitari molt superior a la rest de territoris”, ha dit, i “no podem permetre que el nostre sistema torni a estar en una situació límit”.
Segons Simón, “quan les dades permetin pensar que poden passar de fase es proposarà”, però “a data d’avui ni les autoritats de Catalunya ni els tècnics del Ministeri pensem que Catalunya pot passar en conjunt”. El mateix amb Madrid, cosa que no vol dir que no puguin passar de fase en els pròxims dies”.
Sanitat ha fet pública la decisió després de reunir-se aquesta tarda amb les autonomies en el marc del Consell Interterritorial de Sanitat. L’última paraula sobre el canvi de fase el Ministeri després de valorar l’informe tècnic que ha fet l’equip de professionals de la direcció general de Salut Pública.
Els criteris “tècnics”
A l’hora de prendre les decisions, Sanitat analitza diversos sanitaris i científics que les autonomies han de complir. Per una banda, el nombre de llits d’UCI i d’aguts per cada 10.000 habitants. En el cas d’intensius, 1,5 o 2 llits per cada 10.000 habitants i, en el cas d’aguts, entre 37 i 40. Simón ha explicat que un cop es compleixen aquests criteris, se’n passen a valorar d’altres relacionats amb la transmissió de la malaltia, el que es coneix com a número de reproducció (R).
També el número total de casos confirmats per PCR en els últims set dies des de l’inici de símptomes, la incidència acumulada en els últimes set dies, el nombre de casos sospitosos de l’última setmana, el percentatge de sospitosos amb PCR realitzada així com la taxa de “positivitat” dels casos sospitosos.
D’altra banda, es tenen en compte els anomenats criteris de “gravetat”. Això inclou, el nombre d’hospitalitzats en els darrers set dies i el percentatge d’ocupació, el nombre de casos en UCI i la ocupació de l’última setmana així com la xifra de morts i la letalitat dels últims set dies.
La capacitat de detecció precoç amb PCR
Un cop es compleixen aquests criteris, s’analitzen les capacitats de detecció precoç en atenció primària i resposta. És a dir, si els centres tenen capacitat per fer PCR a tots els sospitosos. Aquí es poden donar quatre situacions: que ja s’estigui implementant, que es disposi d’un pla i s’estigui preparat per començar, que es disposi de pla però no estigui “assegurat” que es pugui iniciar immediatament o que no es disposi de pla ni estigui clar quan es pot començar. Simón ha insistit que no és el mateix un i altre supòsit i que, per això, els criteris es valoren de forma global i “uns poden compensar els altres”.
A més, s’analitza si es disposa de protocols i recursos per fer seguiment dels contactes i el sistema de vigilància iniciat per garantir la monitorització diària dels casos i la notificació “individualitzada”, tant en atenció primària com hospitalària. En aquest àmbit, també es té en compte si ja està implementat el sistema, si hi ha un pla i està preparat per posar-se en marxa, si hi ha pla però no es pot assegurar que pugui iniciar-se o bé no hi ha pla i no “està clar” si es pot posar en marxa.
Finalment, es fixa la obligació de tenir protocols que garanteixin el correcte control de les residències de gent gran i centres sociosanitaris on pugui entrar el virus i afectar col•lectius de risc.
Què implica la fase 1?
A la fase 1 es permet el contacte social en grups reduïts de persones que no siguin vulnerables ni tinguin patologies prèvies. Es podran fer trobades de fins a 10 persones a domicilis particulars però també al carrer o en terrasses de bars i restaurants, que podran obrir amb un aforament del 50%.
Les persones que viuen a la mateixa casa podran viatjar juntes en cotxe i ocupar-ne totes les places. S’haurà de garantir sempre que sigui possible el teletreball, els comerços minoristes – de fins a 400 metres quadrats- podran obrir amb un aforament del 30% i els ajuntaments podran autoritzar mercats a l’aire lliure amb limitacions. També podran obrir biblioteques i museus –amb restriccions- i els establiments turístics i hotels, sense poder utilitzar les zones comunes.
El ministeri publicarà aquest dissabte l’ordre on es concretaran les activitats permeses al detall.
