L’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau ha defensat el pacte per modificar la llei de Política Lingüística i garantir el català a l’escola i ha remarcat que el PSC “ha de ser” dins d’aquest acord. En una entrevista a ‘El Nacional’ l’exconsellera ha lamentat que s’hagi aconseguit una proposta “de consens” però que des d’alguns sectors de l’independentisme “s’ha venut com una gran renúncia en lloc d’una gran conquesta”. Rigau, que va ser una de les persones impulsores del pacte, ha criticat que l’expresident de la Generalitat Quim Torra s’oposés en una piulada a la modificació de la llei, ha admès que li “va saber molt greu” i li ha retret que mentre era al càrrec “hi havia castellà a l’escola”.
“La sentència del 25% va caure en diversos centres quan presidien la Generalitat Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas; algun d’ells va demanar desobediència llavors? Cap. Quan Torra era president, hi havia castellà a les escoles i tampoc va haver-hi acció legislativa”, ha recriminat. L’exconsellera també ha lamentat que Junts fes marxa enrere de l’acord després de constatar que la proposta no generava consens i ha atribuït el canvi de rumb precisament a la piulada de Torra.
Rigau ha celebrat que els socialistes s’hagin sumat a l’acord i ha recordat que “des del principi havien defensat el model d’escola catalana”. Per això ha admès que quan van començar a votar “al costat de Ciutadans” en temes de llengua li va “trencar el cor”. “Un consens amb el PSC s’havia de refer: la llengua és de tots, no només dels independentistes, perquè ens interessa que tothom domini el català i el castellà voti el que voti i tingui el model d’estat que tingui; cal eixamplar la base pel català, perquè si només és del llaç groc i la sardana quedarem sent quatre”, ha sentenciat.
L’exconsellera considera que l’independentisme “s’ha instal·lat en el frontisme” i ha lamentat que després de l’acord amb el PSC se l’ha acusat de “renegada”. “Jo el que vull és que el català sigui la llengua de tots els catalans”, s’ha justificat.
Sobre la sentència, l’exconsellera ha apuntat que existeix l’opció de desobeir, però ha recordat que el fiscal “va avisar que aniria contra els directors i no els polítics”. “Podem tenir el sistema educatiu amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre? Podem tenir els directors pendents de com la Generalitat no ha regulat la qüestió? Vist el panorama general i després de l’experiència del 155 que tothom va complir, de les desobediències anunciades i no fetes… jo vaig pensar que calia fer alguna norma per salvaguardar el model d’escola catalana”, argumenta, per afegir després que això donaria “tranquil·litat” als docents.
A més, sobre l’opció de desobeir ha remarcat que hauria calgut una caixa de resistència com la del 9-N “per poder pagar la nòmina de tots els professors” que es neguessin a aplicar la sentència.
Davant aquest escenari, l’exconsellera ha argumentat que calia refer el consens lingüístic “tenint en compte el nou marc normatiu” de l’Estat i les sentències perquè, al seu parer, no es pot “mantenir l’escola en una situació d’il·legalitat permanent”. “Es podria haver parlat més? Potser sí, però és que quan van començar a tenir materialitzada la proposta estàvem a 10 dies de l’execució de la sentència”, s’ha justificat.
