Avui ha començat el judici de la vergonya contra els presos polítics i l’independentisme. I s’ha iniciat quasi 80 anys després del judici que va acabar amb la sentència, ja escrita, de l’execució del president electe de Catalunya, Lluís Companys.
La repressió franquista a Catalunya havia executat 2.760 persones, en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions, arguments que avui s’han repetit per part de les defenses davant dels magistrats del TS. Companys va ser acusat i condemnat per “adhesión a la rebelión militar” i ara tant la Fiscalia com l’acusació particular (Vox) també acusen de “rebel·lió”.
I els paral·lelismes no només són pels errors processals i d’instrucció, així com per la manca de garanties del judici sinó també visualment. Un muntatge que contraposa dues imatges del judici que avui ha començat amb una altra del president màrtir Companys i el seu govern, empresonats per haver declarat “l’Estat Català de la República Federal Espanyola” és demolidor. El collage és del tot impactant per l’extrema similitud de la posada en escena de la justícia espanyola.
