Les primeres enquestes sobre quins podrien ser els resultats a les eleccions europees d’aquest 26 de maig donen 2 diputats a la llista de Lliures per Europa, la llista del president Carles Puigdemont i 2 a Ahora Repúblicas, la coalició on hi ha Esquerra i encapçalada, un altre cop, pel pres polític Oriol Junqueras.
Segons aquests sondejos, tant el president com el conseller legítim Toni Comin entrarien al Parlament Europeu però no pas la consellera legítima Clara Ponsatí. Oriol Junqueras i Pernando Barrena (Bildu) entrarien però no pas la dona de Raül Romeva, Diana Riba. La pregunta, doncs, és òbvia: quants vots necessiten per a obtenir 3 diputats?
Quants vots van donar 3 escons l’any 2014?
Si ens fixem en les eleccions de fa 5 anys, les passades al Parlament Europeu del 2014, Coalició per Europa formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el Partit Nacionalista Basc (PNB), Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari ( CC-PNC) i Compromís per Galícia (CXG) va obtenir 3 escons amb un total de 850.690 vots que representaven un 5,44% del total.
L’Esquerra pel Dret a Decidir formada per ERC, Nova Esquerra Catalana (NECat) i Catalunya Sí (CAT SÍ) va obtenir 2 escons amb 629.071 vots que representaven el 4.02% del total.
En canvi, UPyD, va aconseguir 4 escons amb 1.015.994 vots que van representar el 6.5% dels vots.
Gràcies a la circumscripció única, i que els vots es reparteixen proporcionalment amb Llei d’Hondt, per saber el cost d’un escó el 2014 podem afirmar que es necessitaven uns 280.000 vots. Per a tenir-ne tres, per tant, eren un mínim de 840.000 vots.
La participació, la clau
La participació del 2014 va ser molt baixa. Per tant, cal pensar que indubtablement el percentatge de gent que anirà a votar augmentarà pel context sociopolític actual comparat amb el de fa 5 anys (les eleccions espanyoles del 28-A van obtenir rècord de participació) i perquè enguany coincideixen les eleccions europees amb les municipals.
El 2014 només va acudir a les urnes el 45.84% del cens espanyol. A Catalunya va ser del 47.63%. En resum: menys de la meitat de l’electorat va anar a votar tant a Espanya com al Principat. Com comentàvem, per tant, és indubtable que la participació augmentarà i, com més ho faci, més car (més vots) serà obtenir escons i més tractant-se d’una circumscripció única per a tot l’Estat.
Calculant l’efecte de la participació
Per a poder calcular amb més exactitud quants vots es necessitaran per a obtenir 3 escons és necessari encertar amb la participació. La mitjana de percentatge de totes les eleccions europees celebrades a l’Estat espanyol és del 54,4%, un fet que indicaria un augment de 10 punts. Però cal tenir en compte que unes europees ja van coincidir amb unes municipals, l’any 1999 i la participació es va enfilar fins al 63% prop de 20 punts més que el 2014. Amb les dades a la mà la participació en les europees es podria situar aquest 2019 entre el 58% i el 62% el que suposa uns 5 milions més de vots.
Què costarà aquest 2019 el 3r escó?
Si sumem uns 5 milions de vots més a la participació del 2014 i el dividim per 54 (un cop trets els nuls) que són els escons a repartir a tot l’Estat, ens surt que 1 escó, aquest 2019, costarà uns 380.000 vots. És a dir, per aconseguir un tercer escó per a aquestes eleccions europees del 2019, en funció d’aquest pronòstic, significarà haver d’aconseguir uns 1.140.000 vots. Ara per ara, qui ho té millor és ERC, ja que ara fa 5 anys no va anar amb el BNG ni l’esquerra abertzale que van treure sota les sigles Los Pueblos Deciden 324.534 vots i ERC a Catalunya va fregar els 600.000. Per tant, Esquerra, que ara no va sola, amb els vots de la resta de l’Estat tindria assequible obtenir el tercer escó. En canvi, Lliures per Europa és qui necessita més vots a Catalunya. Fa 5 anys CiU va treure 548.718 que li haurien donat 2 escons i que amb la resta de vots de bascos, canaris i gallecs, van assolir el tercer. Un fet que ara no passarà perquè es presenta sense coalició, és a dir, en solitari a Catalunya tot i que l’efecte Puigdemont arrencarà, de ben segur, molts vots arreu de l’Estat, especialment al País Basc, la resta de Països Catalans i, possiblement, a Galicia.
Una noticia sense sentit si hi hagués unitat
Malauradament, hem de dedicar un article com aquest, que evidencia la pugna i competència entre els partits independentistes, davant la manca d’unitat. Què hagués passat si la proposta d’Arnaldo Otegi hagués prosperat? El basc va proposar que tots els partits a favor del dret a decidir s’unissin en una sola llista i que asseguraria l’entrada de Ponsatí i Riba.
