L’expresident Carles Puigdemont ha defensat que els 30 processats al jutjat número 13 de Barcelona van complir “la seva feina lleialment, honestament i amb rigor”. Després que aquesta instància hagi acordat processar una trentena d’ex-alts alts càrrecs del Govern i l’administració pública pels delictes de malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació en el cas de l’1-O, Puigdemont ha afirmat aquest dimarts que amb aquest “macro processament” la situació “d’anormalitat queda acreditada”. El líder de Junts per Catalunya ha reiterat que no hi ha “cap” prova que permeti el seu processament i els hi ha enviat la seva “solidaritat i afecte”. A més, ha assegurat que continuaran “lluitant per deixar en evidència aquests abusos de drets fonamentals”. “Per revertit els efectes de la repressió, ens cal el dia 28 una veu clara que surti de les urnes”, ha dit en la presentació a Waterloo dels candidats al Senat de la formació.
Acompanyat pels candidats Josep Lluís Cleries, Lluís Puig i Josep Maria Matamala, Puigdemont ha reivindicat que amb aquesta llista JxCAt volen “dirigir-se a un ampli espectre de la societat catalana i assolir “un grup parlamentari molt sòlid a Madrid” per “fer política”.
Crítiques a Sánchez
Preguntat per possibles pactes amb els socialistes després del 28-A, Puigdemont ha instat al president Pedro Sánchez a “abordar una agenda de renovació democràtica” i “obrir finalment el diàleg polític amb Catalunya”. “És força clar que el PSOE té avantatge demoscòpica però està per veure en quines condicions vol governar”, ha dit.
D’altra banda, ha acusat Sánchez de “desconèixer completament” la realitat a Catalunya i ha defensat que la societat catalana “no està dividida” sobre l’autodeterminació i la monarquia espanyola. “Negar aquesta realitat no farà canviar les coses”, ha opinat.
Primeres declaracions de Matamala
L’empresari gironí i candidat de JxCAT al Senat, Josep Maria Matamala, ha parlat per primer cop en una roda de premsa als mitjans d’ençà que resideix a Bèlgica. Així, ha explicat que ha decidit presentar-se en aquestes eleccions perquè la seva candidatura va lligada “a una estratègia”, sense concretar quina. Matamala ha recordat que l’any 1976 va iniciar la seva militància política a Convergència. “Qui ens havia de dir que quaranta anys després tornaríem a tenir l’alè del franquisme al clatell”, ha afirmat.
