Gairebé 42.000 alumnes catalans s’han matriculat a les proves d’accés a la universitat (PAU) que comencen aquest dimecres, 7 de juny, i que s’allargaran fins al divendres, 9 de juny. Es tracta d’un 3% més de matriculats que fa un any i xifra rècord, segons el Departament d’Universitats. D’aquests 41.671 matriculats, el 78%, uns 32.700, procedeixen de Batxillerat, mentre que uns 4.200 han fet FP de grau superior i uns 4.800 venen d’altres vies. De tots els matriculats, habitualment es presenten el 98% aproximadament. Dels presentats, al voltant del 95% aproven, i més d’un miler treuen més d’un 9 de nota. A la demarcació de Barcelona s’han matriculat gairebé 32.000 estudiants, mentre que a Tarragona ho han fet uns 3.900, a Girona, 3.600, i a Lleida, 2.400.
En total hi haurà 211 tribunals, quatre més que l’any passat, en una trentena de localitats, i més de 2.000 persones d’organització. A banda, hi haurà un tribunal especial per a incidències, que podrà fer exàmens una setmana després per a alumnes que hagin tingut algun problema el dia de la prova. També hi haurà tribunals especials per als alumnes amb discapacitat, dislèxia o trastorns d’aprenentatge, que tindran mitja hora més en cada examen i altres adaptacions.
El primer examen, que comença aquest dimecres a les 9 del matí, és el de llengua castellana i literatura, seguit del de llengua estrangera. A la tarda els alumnes s’examinaran de les matèries de modalitat. L’endemà, dijous 8 de juny, començaran amb història i seguiran amb una matèria de modalitat com dibuix artístic o una de les matèries comunes optatives de batxillerat com llatí i matemàtiques. A la tarda tocarà una matèria de modalitat. Finalment, divendres al matí hi haurà llengua catalana i literatura i una matèria de modalitat o una comuna optativa. A la tarda de divendres acabaran amb una matèria de modalitat.
De l’anomenada fase general, els alumnes s’examinen d’història, català, castellà i llengua estrangera, mentre que el cinquè examen pot ser una de les quatre matèries comunes de l’opció de batxillerat que hagin triat: llatí, fonaments de les arts o una de les dues assignatures de matemàtiques. La mitjana d’aquestes cinc notes, si supera el 4 sobre 10, compta un 40% respecte a l’anomenada nota d’accés, que es completa amb un 60% de la nota mitjana de batxillerat. D’altra banda, els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat de les 22 possibles, que inclouen àrees com dibuix, disseny, art, història, literatura, música, química, física, tecnologia, llatí, grec, geografia, geologia, biologia, economia o filosofia, entre altres. D’aquests possibles tres exàmens, se’n trauran les dues millors notes que es ponderaran un 0,1 o un 0,2 depenent de quina carrera universitària es triï. Amb aquestes notes opcionals, poden arribar a tenir fins a 14 punts en la nota d’admissió a la universitat.
Els alumnes procedents de cicles formatius de grau superior no cal que facin els exàmens de la fase general, i la seva nota d’FP és la que els servirà per accedir a la universitat si no fan els exàmens de la fase específica.
Disponibilitat d’exàmens en castellà
Respecte al fet de tenir els enunciats dels exàmens en català o castellà, el Departament d’Universitats seguirà el mateix sistema que l’any passat. Ha descartat algunes proves pilot que es van fer perquè van provocar complicacions tècniques, logístiques o econòmiques. Així, els alumnes, en el primer dia d’exàmens, al matí, ompliran un full on podran indicar en quin idioma volen els enunciats de cadascuna de les proves, excepte en català, castellà i llengua estrangera. Ells es quedaran una còpia del formulari i el president del tribunal l’altra còpia, que servirà perquè cada examen se’ls reparteixi en la llengua que hagin triat.
No obstant això, fonts del Departament recorden que els alumnes poden contestar sempre en català o castellà, independentment de la llengua en la qual estiguin els enunciats, excepte en les proves de llengua. Les mateixes fonts han recordat que el 97% dels estudiants van triar la llengua catalana a les PAU del curs passat.
“Incertesa” per les PAU del 2024
D’altra banda, fonts del Departament han admès la situació d'”incertesa” en la qual es troben les PAU de l’any que ve, després que aquest dimecres el govern espanyol hagi decidit paralitzar l’aprovació del decret que regula la nova Selectivitat que s’ha de començar a aplicar a partir del 2024. Fonts de l’executiu espanyol han explicat que es pren la decisió “per responsabilitat” davant la convocatòria d’eleccions anticipades el 23 de juliol. La iniciativa havia de passar pel Consell de Ministres, però es retardarà fins que passin els comicis i hi hagi un nou executiu. Comunitats governades pel PP havien mostrat discrepàncies amb el model del Ministeri d’Educació socialista.
De moment la Generalitat no sap res més que això i està pendent que finalment s’aprovi el decret, encara que sigui un cop ja iniciat el curs que ve. De fet, han assegurat que altres anys ha passat el mateix i sempre s’han acabat adaptant els exàmens a la nova normativa.
