Plataforma per la Llengua apressa les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes a que demanin el reconeixement “a efectes legals, polítics i jurídics de la unitat de la llengua catalana” a tots els territoris on es parla. L’entitat reacciona així a les dues sentències recents del Tribunal Suprem que tomben part del decret de la Generalitat valenciana que establia que les comunicacions amb Catalunya s’havien de fer només en català. La Plataforma insta els grups parlamentaris de les respectives cambres a presentar “per via d’urgència” una iniciativa parlamentària que interpel·li el Congrés i el govern espanyol i rebutgi mesures “que imposin impediments” als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial.
Les sentències recents del Suprem contra els recursos de la Generalitat valenciana i un sindicat contra la sentència del TSJPV, que ja anul·lava el mateix precepte, argumenten que la comunicació entre comunitats és competència de l’Estat i que també cal fer la traducció al castellà.
Davant d’això, la Plataforma per la Llengua sol·licita als parlaments País Valencià, l’Aragó, les Illes Balears i Catalunya que presenten per via d’urgència una iniciativa parlamentària que “declari i reconegui la unitat de la llengua catalana sense que aquest fet comporti menystenir o impedir l’ús d’altres denominacions existents, com ara el terme valencià”. Una iniciativa que també hauria d’instar, afegeixen, el govern espanyol i les Corts a “reconèixer públicament, legalment i jurídicament la unitat de la llengua catalana”.
Així mateix, reclamen que la iniciativa inclogui el rebuig a “qualsevol mesura” contrària a la unitat lingüística i que “imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial”. Demanen també que s’insti els governs d’aquestes comunitats a treballar de forma conjunta per “afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors” i d’acord amb la Declaració de Palma, signada el febrer de 2017. Finalment, apunten que caldria instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l’Institut Ramon Llull.
Analitzada per l’Àrea de Drets Lingüístics de l’entitat, la sentència determina que la competència sobre l’ús de les llengües fora del territori d’una comunitat autònoma és estatal. Al seu parer, aquesta sentència “afectaria les comunicacions administratives de la ciutadania, no les comunicacions per escrit entre governs que no tinguin caràcter administratiu ni tampoc les comunicacions verbals”.
La Plataforma per la Llengua recorda l’existència de “més de quaranta” sentències judicials fermes “que avalen la unitat de la llengua”, i posa com aexemple la sentència número 4/2013 del Tribunal Superior de Justícia valencià, que dictava que hi havia “prou jurisprudència per a afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català.
