L’exconseller de Justícia Carles Mundó ha presentat un escrit al Ministeri de Justícia en què reclama una indemnització de 19.409,81 euros pels “danys i perjudicis” per l’ingrés en presó preventiva “patit indegudament” durant 33 dies. Mundó va estar a la presó entre el 2 de novembre i el 4 de desembre del 2017, però la sentència del Tribunal Suprem només el va condemnar a una inhabilitació per desobediència, un delicte no recollit en la querella de la Fiscalia que el va fer ingressar a la presó. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, Mundó demana 12.000 euros per danys morals i també que se l’indemnitzi per ingressos salarials no percebuts i per les despeses pels desplaçaments de familiars.
Mundó va ingressar a la presó el 2 de novembre del 2017, juntament amb altres membres del Govern de Carles Puigdemont, per ordre de l’Audiència Nacional i després que la Fiscalia General de l’Estat presentés una querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per l’1-O. En va sortir el 4 de desembre, 33 dies després, després que el Tribunal Suprem assumís la causa.
En l’escrit presentat al Ministeri de Justícia, Mundó argumenta que va patir “indegudament” la presó preventiva perquè ha estat “absolt en sentència ferma de qualsevol delicte que tingui aparellada la pena de privació de llibertat”. El Suprem el va jutjat pels delictes de desobediència i malversació de fons públics, però la sentència el va absoldre d’aquest últim. El Suprem el va condemnar a un any i vuit mesos d’inhabilitació pel primer delicte.
L’exconseller basa la seva reclamació en l’article 294 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i en una sentència del Tribunal Suprem de l’octubre del 2019 que estableix que la presó preventiva indeguda dona dret a indemnització al perjudicat “en tots els supòsits d’absolució per qualsevol causa o d’arxiu”.
“Estabilitat emocional” dels fills
Mundó, que tenia 41 anys quan va ingressar a presó, estava casat i tenia tres fills, concreta en l’escrit la contribució al total d’ingressos a la unitat familiar que aportava en aquell moment, les sis visites que la seva dona va fer a la presó d’Estremera –un d’elles amb els fills-, i l’afectació que estar a la presó va tenir en l’àmbit familiar. Així, explica que tant els seus pares, com la seva parella, com els seus fills a l’escola, “van haver de suportar innumerables comentaris sobre la situació processal i l’empresonament”.
En el cas dels fills, argumenta que aquests comentaris han estat “especialment perjudicials en la mesura que afecta la seva estabilitat emocional” i el seu “rendiment i benestar escolar”. També que les visites a la presó han estat “especialment perjudicials i doloroses”, amb viatges de 1.264 quilòmetres. Davant d’aquestes situacions, afegeix, van recórrer a l’ajuda de psicòlegs.
Pel que fa a les circumstàncies laborals, Mundó al·lega que en el moment d’ingressar a presó exercia d’advocat per compte aliè en una empresa, però que el seu contracte es va suspendre amb el seu ingrés preventiu. Dies abans, Mundó havia estat destituït com a membre del Govern en aplicació de l’article 155.
Danys morals
Mundó cita jurisprudència de Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans per al·legar “un dany evident per a la reputació personal, familiar i professional”. Tot i que recull dictàmens del Consell d’Estat que estableixen un mòdul de 120 euros per dia de privació de llibertat, Mundó creu que en el seu cas s’acrediten “circumstàncies especials”. Per això, hi veu “raons fonamentades” per incrementar l’import bàsic que “justifiquen” la petició de 12.000 euros per danys morals.
“Dany a l’honorabilitat” i “insults”
Així, al·lega que els 33 dies a la presó li van generar una pèrdua d’ingressos a una unitat familiar amb tres fills i un “impacte emocional important als fills”. També un “dany a l’honorabilitat personal i professional”, ja que l’acusació de malversació de fons públics “impacta inevitablement en el desenvolupament de l’activitat professional com a advocat en el sector privat”.
Mundó, finalment, també afegeix que l’aparició “constant” als mitjans de comunicació de la seva imatge en relació amb el procés judicial “genera un dany evident en l’esfera social, que s’han concretat en situacions incòmodes en l’espai públic en forma d’insults i altres expressions indegudes”.
