Els Mossos d’Esquadra incorporaran més càmeres de pit entre el material tecnològic del qual disposa el cos i equiparan els agents d’ordre públic i seguretat ciutadana amb elles, sempre que sigui possible, segons ha anunciat el director general de la Policia, Pere Ferrer. Es tracta d’un “compromís” que En Comú Podem va assumir amb el cos policial en l’acord de pressupostos de l’any 2021 i que, malgrat ser un “procés llarg”, segons Ferrer, ja s’ha començat a treballar perquè a partir de l’any 2023 el nombre de càmeres incrementi.
El director general de la policia ha comparegut aquest divendres, 14 d’octubre, davant la comissió d’estudi sobre el model policial del Parlament. Explica les càmeres de pit són necessàries mentre “no existeixin al mercat càmeres específiques per a llançadores de projectils de foam” i que l’augment de les càmeres de pit seria per pal·liar aquesta manca de tecnologia. A la vegada, tanmateix, també haurà d’incrementar la capacitat d’emmagatzematge audiovisual. En els últims tres anys, Interior ha invertit 10 milions d’euros en material tecnològic, protecció pels agents d’ordre públic, vehicles i munició, segons l’ACN.
Ferrer ha assegurat que les càmeres beneficien i protegeixen tant els agents com la ciutadania, i que amb elles es pot “preveure millor l’actuació policial” i oferir “millors garanties davant els esdeveniments que poden succeir-se”. No obstant això, també ha reconegut que és necessari augmentar la transparència i traçabilitat de les actuacions policials per tal de complir les recomanacions de l’Alt Comissions de Drets Humans de l’ONU.
Entre el 10 i el 12% de les tasques enregistrades fins ara corresponen a feines d’ordre públic
El director general ha volgut remarcar que la majoria d’hores enregistrades aquest any 2022 corresponen a tasques de seguretat ciutadana i de suport (trasllats o vigilàncies, per exemple), i que les tasques relacionades amb feines d’ordre públic, com són desnonaments, manifestacions, proteccions de personalitat o actes esportius suposen entre el 10 i el 12% de les hores enregistrades, unes 32.000. En el cas de l’ARRO, segons informa l’ACN, un 63% del temps va ser de seguretat ciutadana i un 24% va ser temps de suport.
