L’arquitecte i urbanista Ricardo Bofill ha mort aquest divendres als 82 anys. Nascut a Barcelona el 1939, se’l considera un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l’àmbit internacional.
Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que el va nomenar doctor ‘honoris causa’ el setembre passat. Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, com l’Hotel Vela, el Teatre Nacional de Catalunya o la terminal 1 de l’aeroport, el parque Manzanares de Madrid, la seu corporativa de Shieido Ginza o la de Cartier a París. El comiat públic tindrà lloc el 26 i 27 de gener al Taller d’Arquitectura, on amics i admiradors podran retre-li un homenatge.
En plena dictadura, Bofill va ser expulsat el 1957 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura per la seva militància política, ja que era membre del PSUC. Va ser aleshores quan va marxar a Suïssa per continuar els seus estudis a la Universitat de Ginebra, on es va graduar.
El 1963 funda el Taller d’Arquitectura amb un equip multidisciplinar format no només per arquitectes, sinó per altres professionals i artistes, com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo o l’economista Julia Romea. Els seus dos fills, Ricardo Emilio i Pablo, dirigeixen l’oficina des de fa anys. Actualment, hi treballen més de cent professionals de trenta nacionalitats diferents,
Des dels conjunts d’habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 i la Muralla Roja, fins a infraestructures com la nova terminal de l’Aeroport del Prat, la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Ricardo Bofill ha destacat per qüestionar l’arquitectura des de la base.
Entre el seu llegat també hi ha la seu d’INEFC i la terminal 1 de l’aeroport, a Barcelona; l’edifici d’apartaments Walden de Sant Just Desvern; els jardins del Túria de València, el Citadel Center de Chicago, el barri d’Antigone de Montpelier, o el Casablanca Twin Center, a la ciutat marroquí de Casablanca.
Durant la seva trajectòria, Bofill ha rebut nombrosos premis, com la creu de Sant Jordi l’any 1993. S’hi sumen el Vittorio de Sica Arquitectura Prize i la distinció ‘honoris causa’ per les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més ha estat guardonat per l’Ordre des Arts et des Lettres de París, a França; l’Académie Internationale Philosophie de l’Art de Berna, Suïssa, l’American Society of Interior Designers de Nova York.
Ricardo Bofill Leví, one of the highest representatives of postmodern architecture, will be conferred an honorary doctorate by the UPC. This has been approved by the Governing Council on July 2, at the proposal of the @ETSABarcelona.#HonoraryDoctorate #architecture #UPC pic.twitter.com/voCpovAmJb
— UPC International Relations (@UPC_IR) July 22, 2020
