La persecució judicial per l’1-O continua cinc anys després del referèndum. La Fiscalia Superior de Catalunya demana un any d’inhabilitació per a càrrec públic i 12.000 euros de multa per a l’exconsellera d’Agricultura i actual diputada d’ERC al Parlament Meritxell Serret per la seva implicació en l’organització de l’1-O. Un cas que evidencia la farsa de la “desjudicialització” promesa per l’Estat espanyol.
El ministeri públic l’acusa de desobediència greu per, entre altres actes, haver aprovat el pressupost el maig del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional.
Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va tornar el març del 2021 i serà jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’advocat encarregat del seu retorn, Íñigo Iruín, és també qui ajuda l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel amb les darreres passes judicials que ha fet.
Què diu l’acusació?
En el seu escrit d’acusació, de 12 pàgines, la fiscal Neus Pujal recorda que l’actual portaveu adjunta d’ERC al Parlament va ser consellera d’Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l’article 155 de la Constitució a finals d’octubre del 2017.
Així, va participar en les reunions del Consell Executiu que van aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017. Segons el ministeri fiscal, algunes partides es van preveure per al referèndum d’independència i el Tribunal Constitucional va suspendre la vigència i ho va notificar a tots els consellers per tal que no fessin cap despesa derivada d’aquestes partides suspeses. A més, “aquesta advertència li va ser formulada en termes idèntics en diverses ocasions amb motiu de la suspensió i declaració d’inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries”.
L’escrit també recorda que Serret va ser present en l’anunci oficial, a primers d’estiu del 2017, de la data i la pregunta del referèndum. Igualment, la fiscal recorda que alguns consellers i alts càrrecs del Govern, com Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Albert Batlle, van ser substituïts aquell mateix estiu per les seves reticències al referèndum no autoritzat per l’Estat.
Finalment, Serret, igual que la resta de membres del Govern de Junts pel Sí encapçalat per Carles Puigdemont, va signar el 6 de setembre del 2017 el decret de convocatòria del referèndum “amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa”. El TC va notificar a Serret i a la resta del Govern la suspensió de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica.
