Més passos enrere i cap a l’edat mitjana. El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, alerta que als hospitals públics de la Comunitat de Madrid no es realitzen interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). No només aixòl, sinó que posa en dubte l’existència i l’aplicació de protocols d’actuació quan està en perill la vida de l’embarassada.
Tot plegat, ho desencadena el cas d’una dona, Marta Vigara (tal com avança El País), quan l’any 2020 va anar al Clínic San Carlos amb un possible trencament de placenta que posava en risc la seva vida, i va veure com els metges d’aquest hospital públic es negaven a intervenir-la per ser objectors de consciència. És a dir, és el refús d’obeir a un ordre, una obligació professional o una llei perquè ho considera inacceptable per raons ètiques, polítiques o religioses.
En una comunicació publicada per EL PAÍS, Gabilondo manifesta: “Aquesta absència pràcticament absoluta de la interrupció voluntària de l’embaràs a la xarxa sanitària pública [de Madrid] hauria de ser objecte de valoració i anàlisi per part de la Conselleria de Sanitat, això sense perjudici del respecte a les decisions individuals que puguin adoptar els professionals sanitaris pel que fa a la seva intervenció en interrupcions voluntàries de l’embaràs, fins i tot en aquelles realitzades per causes mèdiques”.
Del 2010 al 2019, a Madrid es van realitzar 1.608 avortaments en centres del sistema madrileny de salut (el 0,7%) i 210.755 (99,3%) en clíniques privades a què les dones van arribar majoritàriament derivades de la xarxa pública, segons dades enviades pel Govern a l’Assemblea. El 2020, no hi va haver cap avortament realitzat en centres públics a la capital del Estat.
