La Fiscalia General de l’Estat (FGE) ha emès un decret signat pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García, en el qual unifica els criteris per interpretar el delicte de malversació, ara que la reforma del Codi Penal per aquest delicte pactada entre el PSOE i ER ha entrat en vigor. Tot i que els republicans defensaven que la modificació de la malversació no castigava conductes com l’organització de l’1-O ” perquè no es va produir cap dany ni entorpiment greu del servei públic”, el nou decret emès per la FGE contradiu la voluntat d’ER i, alineant-se amb el jutge Pablo Llarena, castigarà l'”ànim de lucre”, fins i tot quan aquest no és personal, de manera que es mantindrien les acusacions de malversació agreujada pels condemnats per l’1-O, amb penes de fins a 12 anys de presó.
El decret, de 28 pàgines, estableix que l’ànim de lucre exigit en el nou delicte de malversació s’apreciarà en tots els casos en què l’acusat “actuï amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic com si fos propi, destinant-lo a fins aliens a la funció pública per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus”. Per tant, l’ànim de lucre també es jutjarà quan el responsable del delicte “no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal”, tal com sostenia Pablo Llarena en la seva interlocutòria a Carles Puigdemont, en la qual li demanava 12 anys de presó.
D’altra banda, la fiscalia considera que la supressió de la malversació en la modalitat d’administració deslleial introduïda l’any 2015 només afectarà els fets comesos entre l’1 de juliol del 2015 i l’11 de gener del 2023, ja que aquestes conductes no eren delictives abans. “En tot cas, l’administració deslleial del patrimoni públic no serà impune, sinó que continuarà sent perseguible penalment”, diu el ministeri fiscal, tal com recull l’ACN.
Amb tot, el decret considera que la reforma del delicte de malversació amplia el marc de tutela penal del patrimoni públic, ja que els nous articles implicaran que “cap conducta malversadora quedi impune i que qualsevol atemptat contra els fons públics tingui una resposta penal”, segons informa l’ACN. Així, no es revisaran les sentències condemnatòries per delictes de malversació apropiatòria dictades d’acord amb la reforma promoguda del PP del 2015, ja que, segons el ministeri públic, la nova llei ha establert idèntiques penes de presó i inhabilitació.
El decret s’ha formulat amb les aportacions de la tinent fiscal i els fiscals del Tribunal Suprem, així com amb les del fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció i la fiscal en cap de la Secretaria Tècnica, i és de compliment obligatori pels membres del ministeri fiscal
