El parc d’habitatge protegit corre perill a Barcelona, tal com constata el nou informe de l’Observatori Desc, que ha realitzat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB). Segons aquest estudi, els municipis de la demarcació de Barcelona perdran el 50% de l’habitatge protegit en un termini màxim de 7 anys.
Tal com informa l’Observatori Desc, la demarcació de Barcelona comptava amb 72.501 habitatges públics (amb 75.454 sol·licitants) l’any 2021. Aquesta xifra, tanmateix, disminuirà dràsticament el 2030, quan només en quedaran 36.031, i de cara el 2040, la xifra ja serà irrisòria, amb 18.330 habitatges públics. Això es deu, principalment, al fet que la protecció pública de la qual gaudien aquests habitatges no preveu períodes de qualificació permanents; és a dir, a mesura que el temps passa, aquests períodes s’esgoten, i, un cop succeeix, els habitatges protegits poden vendre’s al mercat privat ignorant que al llarg de tots aquests anys han gaudit de subvencions públiques. Si bé la normativa catalana va modificar-se i adaptar-se el passat any 2019 per evitar aquestes situacions, no s’aplica als habitatges de protecció oficial que es regulen per la normativa anterior.
📕 NOU INFORME 📕 Els municipis de la demarcació de Barcelona perdran el 50% d’habitatge protegit en 7 anys
Un nou estudi elaborat per l’Observatori DESC i @OMHBcn aporta dades inèdites sobre la futura desqualificació d’habitatges fins al 2030 i el 2040
Us ho expliquem🧵👇 pic.twitter.com/851KEOq3pi
— Observatori DESC (@ObservaDESC) March 1, 2023
L’estudi també subratlla el fet que el percentatge d’habitatges de lloguer social a Barcelona, l’àrea metropolitana, Catalunya i l’estat espanyol és molt inferior a la mitjana europea. Mentre que a la ciutat comtal, l’AMB, a Catalunya i a la resta de l’estat és d’un 1,9%, 1,8%, 1,7% i 2%, respectivament, la mitjana europea és del 9%. Aquest fet, sumat a la normativa catalana que regula el parc d’habitatge públic (la qual preveu períodes de qualificació curts), i la disminució d’inversió en la construcció d’aquests immobles fa que el parc d’habitatge de lloguer social català perilli, i molt, de cara els pròxims anys.
Amb tot, des de l’Observatori Desc, l’IERMB i l’O-HB destaquen que només “a partir d’un conjunt d’eines i propostes valentes implementades de forma consistent podrem garantir” el dret a l’habitatge social. Constaten, doncs, que “cal regular el mercat privat per tal d’assegurar-ne l’assequibilitat, la bona conservació i el compliment, en definitiva, de la seva funció social”, però també que “el parc públic o social d’habitatges ha de créixer i deixar de ser residual”.
