L’Eurocambra ha aprovat aquest migdia l’informe Pegasus —amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions— després d’un any i mig d’estudiar els casos d’espionatge amb programaris com Pegasus a la UE. El text insta l’Estat espanyol a investigar de manera “completa, justa i efectiva” els casos d’espionatge, la majoria dels quals s’emmarquen dins l’escàndol del ‘Catalangate‘.
Els eurodiputats demanen “aclarir” l’espionatge als 65 independentistes espiats, inclosos els 47 no reconeguts pel CNI. Així mateix, l’escrit demana a l’Estat que cooperi amb els tribunals per donar una “reparació legal” a les víctimes i garantir que hi hagi investigacions judicials “imparcials”, que es facin “sense retard” i amb recursos “suficients”.
El document també recomana a l’Estat reformar el marc legal del CNI i sumar l’Europol a les investigacions perquè aporti la seva “expertesa tècnica”.
Menció a l’independentisme català
A banda de l’apartat de recomanacions a Espanya, s’inclouen referències al ‘Catalangate’ en només un paràgraf que es limita a explicar els fets revelats. Així doncs, l’Eurocambra cita CitizenLab per exposar que a Espanya hi ha hagut dos tipus d’espionatge, un a membres del govern espanyol i un altre a l’independentisme català. En el cas del segon, apunta que les autoritats espanyoles han reconegut l’espionatge a 18 persones, mentre hi ha “poca claredat” sobre la situació de les 47 restants revelades per CitizenLab.
Per tot plegat, el text condemna “amb força” l’espionatge de governs i institucions dels estats membre a membres de l’oposició, jutges, fiscals, advocats i periodistes, entre d’altres. En aquest sentit, els eurodiputats constaten amb “gran preocupació” que el marc de governança de la UE és “inadequat” per “respondre als atacs a la democràcia, els drets fonamentals i l’estat de dret” que suposa l’espionatge.
Les traves dels estats
El Parlament Europeu també denuncia les “reticències” dels estats membre a investigar l’espionatge i constata un “lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials” sobre “l’abús” de programaris espia. A més, els eurodiputats lamenten la manca de cooperació i el desinterès del Consell i la Comissió Europea.
Durant la votació de l’informe, els eurodiputats han rebutjat l’aposta per una moratòria en l’ús de programes espia mentre s’estableix una regulació, una iniciativa inclosa en una esmena presentada pels Verds.
També ha fracassat l’intent de Vox de qualificar els fets de 2017 de “cop d’estat” i de qüestionar la investigació de CitizenLab. Amb cinc esmenes, Vox també pretenia rebaixar la demanda de l’Eurocambra de donar accés a les 18 víctimes reconegudes les autoritzacions judicials i suprimir la demanda de reforma del CNI i la crida a sumar l’Europol a les investigacions.
