Les clavegueres de l’Estat espanyol cada dia fan més pudor. La directora del CNI, Paz Esteban, ha presentat a la comissió de secrets oficials documentació sobre els avals judicials de 18 operacions d’espionatge a polítics, activistes, advocats i periodistes catalans. Entre aquests espiats, hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’entorn del president exiliat Carles Puigdemont.
Una informació que és greu, però que no és tan sorprenent venint del Regne d’Espanya. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja va justificar l’espionatge polític contra l’independentisme. “Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”, va arribar a dir.
Esteban no ha detallat si per a aquestes operacions d’espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus, ni tampoc si Aragonès era ja president de la Generalitat, president en funcions o vicepresident. En tot cas, ha assenyalat que totes les operacions d’escolta s’han fet amb l’aval del jutge del Tribunal Supremo que les ha d’autoritzar, Pablo Lucas, i ha aportat documentació que ho acredita.
Espionatge a ciutadans
Per acabar-ho d’adobar, s’ha admès que l’espionatge va més enllà dels polítics independentistes: també hi ha persones sense projecció pública. És el cas de l’entorn del Tsunami Democràtic. Esteban ha fet aquestes revelacions en el transcurs de la seva compareixença de 3,5 hores a la comissió de secrets oficials, que no ha convençut a les formacions independentistes.
En obert, el portaveu d’ERC ha apuntat en roda de premsa que Esteban ha confirmat les informacions sobre el ‘Catalangate’ però amb “molta menys gent que la que s’ha publicat i amb autorització judicial”. En aquest sentit, ha apuntat que Esteban ha donat a entendre que hi ha dues vies d’espionatge: “Una nació estrangera o organismes de l’Estat que espien per sobre les seves possibilitats”.
