Les Illes Balears registren 10 vegades més discriminacions i agressions lingüístiques que qualsevol altra regió dels Països Catalans, segons constata l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics en la memòria del seu primer any de funcionament (2020 – 2021). En aquest any, l’Oficina ha atès 208 casos per agressions o discriminacions lingüístiques, el 90% dels quals són per problemes a l’hora de fer servir el català amb normalitat.
Tal com ha succeït en altres estudis, com ara l’Informecat de Plataforma per la Llengua, la majoria de queixes (el 83%) es registren a les administracions públiques, mentre que el 16% restant a l’àmbit privat. Una dada que, segons l’Oficina, reflecteix el fet que els ciutadans tenen assumit que en l’àmbit públic han de poder exercir els seus drets lingüístics.
L’Oficina ha tramitat un nombre rellevant de casos tenint en compte que es tracta del seu primer any en funcionament, de la dificultat que a vegades suposa interposar queixes per temes lingüístics, i de les xifres registrades a les oficines lingüístiques catalanes o valencianes. L’organisme ha rebut un total de 208 queixes, una xifra que es tradueix en una queixa per cada 5.600 habitants; a Catalunya, aquesta xifra és d’una queixa per cada 60.500 habitants, i al País Valencià, una per cada 57.000, segons VilaWeb.
No obstant això, remarca que aquests casos només deuen “reflectir una part ínfima” de totes les vegades que es vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants; una xifra negra que atribueixen als “condicionants psicosocials presents en situacions de minorització lingüística, que fan que els parlants de la llengua minoritzada tendeixin a inhibir-se d’exercir el dret d’emprar la llengua pròpia quan l’entorn no és propici”.
Tanmateix, des de l’Oficina destaquen l'”interès notable” dels ciutadans de les Illes per denunciar situacions que vulneren els seus drets lingüístics o per obtenir informació sobre la qüestió.
Pots llegir la memòria completa de vulneracions i agressions lingüístiques aquí.
