Algunes obres de grans autors del corpus del patrimoni literari català és difícil trobar-les a les llibreries. En un sector condicionat per la pulsió de la novetat, editorials com Barcino, Comanegra, Edicions 62, Fonoll, Edicions de 1984, Navona o Males Herbes han apostat per reivindicar alguns dels clàssics catalans i reeditar-ne volums històricament abandonats.
És el cas, per exemple, d’autors canònics com Joan Fuster, Josep Carner, Bernat Metge, Maria Antònia Salvà, Narcís Oller, Aurora Bertrana, Manuel de Pedrolo, Josep Maria de Segarra, M. Aurèlia Capmany, Dolors Monserdà, Joaquim Ruyra o Carme Montoriol, amb llibres descatalogats fins ara i recentment s’han tornat a publicar o estan pendents d’arribar a les lleixes.
Bona part de les editorials han coincidit durant anys en reeditar lectures prescriptives dels currículums acadèmics de Primària i Secundària, que han estat disponibles de manera sostinguda. És el cas, per exemple, de les grans obres de Mercè Rodoreda, Víctor Català o Josep Pla. Per contra, llibres que no formen part de les lectures escolars obligatòries o d’altres menys populars dels mateixos autors no s’han publicat des de fa anys i difícilment es poden trobar entre les novetats literàries.
Barcino impulsa la col·lecció Imprescindibles
Els últims anys, sobretot gràcies a la iniciativa de segells independents, s’han tornat a posar en circulació obres totèmiques de la literatura catalana. És el cas, per exemple, de Barcino que, amb una voluntat integral per abordar dels inicis fins a la primera meitat del segle XX, ha posat en marxa una col·lecció específica, la Imprescindible – Biblioteca de Clàssics Catalans, que té per objectiu tornar a posar en circulació obres i autors que fa anys que no s’aconsegueixen a les llibreries. La iniciativa, segons explica a l’ACN el seu editor, Oriol Magrinyà, és omplir els “buits” i “anar prestigiant i cuidant com es mereix el patrimoni cultural català” a llarg termini.
A principis d’aquest any han presentat el tercer volum de la col·lecció, la ‘Poesia completa’, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que era “gairebé impossible” de localitzar, ja que només havia estat editada per segells mallorquins. La col·lecció inclou també ‘La punyalada’, de Marian Vayreda, i una nova versió de ‘Tirant lo Blanc’, de Joanot Martorell, amb la fesomia lingüística original, però amb una introducció i unes notes que guien el lector a entendre-la des d’un punt de vista històric. En un futur, preveu publicar ‘La fabricanta’, de Dolors Monserdà; i recuperar una obra teatral del principal autor del Barroc català, Francesc Fontanella, així com del poeta Francesc Garcia. A l’horitzó hi tenen textos de Bernat Metge, Ramon Muntaner, Maria Antònia Salvà i Narcís Oller.
Els casos de Fonoll i Comanegra
Fonoll també recupera cada any autors catalans cabdals, especialment aquells vinculats amb Ponent. En són exemples recents Joan Barceló, Concepció G. Maluquer o Manuel de Pedrolo, de qui s’ha publicat un text inèdit, ‘Visita a la senyora Soler’, que havia quedat oblidat als arxius de la censura. La coordinadora de l’editorial, Anna Pérez Mir, exposa a l’Agència que la seva aposta és treballar autors “de fons, els que sostenen una cultura i la fan gran”, posant-la per davant de la novetat. Mir considera que s’hauria d’haver cuidat més el patrimoni literari català, però que és una situació pròpia d’un país amb una “cultura minoritzada”, en què sovint es pensa que allò que ve de fora és “millor”.
Comanegra fa temps que també treballa buscant autors del corpus català descatalogats. Recentment, acaben de reeditar una antologia de Joan Fuster, dins la qual hi ha diversos assajos introbables fins ara, i dos llibres de contes en un únic volum d’Anna Murià. Pròximament, publicaran la novel·la inèdita de Guillem Viladot i un llibre de Gabriel Ferrater.
Per Jordi Puig, direcció editorial de Comanegra, el repte rau a fer “despertar” les ganes de descobrir o rellegir els clàssics, una responsabilitat que atribueix als editors però també a la “prescripció lectora”. “Des de Comanegra intentar copsar quins textos oblidats poden connectar de manera especial amb els lectors d’avui, i proposar lectures, en tots els àmbits, que enforteixin la nostra memòria cultural i eixamplin la cultura literària del país”, precisa en declaracions a l’ACN.
En aquest sentit, ha posat un exemple recent en què van demanar a un editorial pels drets d’un llibre fonamental que està descatalogat i que els tenia “congelats”. “L’interès que em sembla que farà que es reediti amb cara i ulls. Això també passa i ja ens hi conformem. El més important és que els bons textos circulin, és igual a través de quina editorial”, conclou.
El cas de Males Herbes, 1984, Club Editor i Adesiara
Males Herbes fa temps que ha emprès una direcció similar i recentment ha publicat ‘A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes’, de Ramon Vinyes; una reedició de l’obra publicada el 2014 de Joan Oller i Rabassa ‘La barca d’Isis’; el volum de recull de diversos autors ‘Bromistes, tramposos i mentiders. Antologia del realisme màgic català’; Aurora Bertrana (‘La ciutat dels joves’); M. Aurèlia Capmany (‘Quim/Quima’) i Joaquim Carbó (‘Els orangutans’).
Per la seva banda, Edicions de 1984 ha reeditat la poesia completa d’Àngel Guimerà i està recuperant Juli Vallmitjana. Club Editor ha fet el mateix amb Blai Bonet i Víctor Català, Adesiara ha posat la mirada amb Joaquim Ruyra i l’editorial Trípode ho fa amb un període concret a través de la Biblioteca del Modernisme. Des del grup Som, editaran ‘Consells, proverbis i insolències’, de Joan Fuster, descatalogat i amb una última edició que data del 1992.
La MOLC, origen del cànon literari
El primer intent d’editar de manera conjunta el cànon català va sorgir a iniciativa d’Edicions 62 i La Caixa amb la MOLC (Les Millors Obres de la Literatura Catalana), en el moment en què el català va esdevenir llengua d’ús oficial a l’escola. La col·lecció arribava per omplir el buit de lectures en català i buscava cobrir la necessitat de posar a l’abast dels lectors catalans els clàssics que els eren propis. Se’n van publicar 125 volums i va arribar a tenir 30.000 subscriptors, arribant a les prestatgeries de moltes cases.
Actualment, però, algunes de les obres no estan disponibles i és impossible reeditar-les fora de la col·lecció sense el permís dels autors o els hereus dels seus drets. Altres, es poden trobar en col·leccions de butxaca i rústica en reedicions impulsades per Grup 62.
D’alguna manera, la MOLC avalava un cànon literari que, amb els anys, ha canviat, com reconeix Jordi Cornudella, editor del Grup 62. “El cànon que va fixar la MOLC ara es posa en dubte, n’hi sobren algunes i n’hi falten d’altres”, explica a l’Agència, que posa d’exemple la falta de més volums de Ramon Llull.
Els clàssics com a relectura del present
A més d’estar disponibles a les llibreries, per a l’editor, professor de la UOC i director editorial de la Casa dels Clàssics, Joan Carles Girbés, considera que caldria valorar-los i fer-los una “rentada de cara” de tant en tant, per actualitzar-los. Per fer-ho possible, aposta per incrementar la col·laboració “publicoprivada”. “No només és important fixar canònicament textos, sinó que arribin als lectors, que les grans obres estiguin vives i disponibles i les hauríem de cuidar com a societat perquè ens serveixen per rellegir el present”, assegura.
En una línia similar s’expressa l’escriptor i traductor Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics, que creu que els lectors valoren “l’ambició i la qualitat” i destaca que un volum totèmic “mai es cremarà en un mes”. “Si el treballes, el defenses bé i connecta amb el públic, el continuaràs trobant a les llibreries durant anys i continuarà formant part del catàleg”, augura. En aquest sentit, fa valdre les reedicions perquè donen idees als escriptors nous, fent créixer la creativitat, a escala editorial, des que són un “coixí que va fent el seu camí més enllà de la novetat”.
La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, reconeix que a Catalunya no sempre s’ha pogut cuidar “prou” el patrimoni literari i molts autors no es poden trobar de “manera natural”. Celebra, però, que els últims anys les editorials hagin apostat pels clàssics, fent palès que “es poden llegir avui, amb la mirada d’avui i ens donen respostes”. “I hi està havent resposta del públic, la cadena és sencera”, celebra.
En aquest sentit, constata que no tot es pot deixar a la iniciativa privada i que des de les institucions hi ha feina a fer. “No ho podem deixar tot en mans de l’esforç de les editorials en català, que tenen molts reptes i moltes dificultats i no tenen capacitat de posar-ho tot en valor i circulació”, reflexiona.
