La reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol amb ERC contempla la supressió del delicte de sedició, penat amb un màxim de 15 anys de presó, i la seva substitució per un delicte de desordres públics agreujats, amb una condemna màxima de 5 anys. Fins ara la pena màxima del delicte de desordres públics agreujats era de 6 anys.
La reforma estableix la supressió del capítol I del títol XXII del Codi Penal i els seus sis articles que des de 1822 castigaven el delicte de sedició. Actualment, l’article 544 del Codi Penal i els següents tipifica aquest delicte com el que cometen els que “sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.
Desordres agreujats
La reforma també modifica l’article 557 per establir dues categories de desordres públics. D’una banda, castiga amb entre sis mesos i tres anys els que actuant en públic i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, executin “actes de violència o intimidació” sobre les persones o coses, o “obstaculitzant” les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis.
A més, situa com a delictes públics agreujats, amb una pena d’entre 3 i 5 anys, els qui cometin els fets anteriors “amb una multitud” que tingui un nombre, organització i propòsit idonis per “afectar greument l’ordre públic”. Per tant, es rebaixa un any. La norma afegeix que en cas que els autors estiguin constituïts com a “autoritat”, la pena d’inhabilitació “serà absoluta per un temps de sis a vuit anys”.
El suport dels socis parlamentaris permeten l’aprovació
El govern espanyol s’ha estalviat els informes preceptius d’organismes com el CGPJ o el Consell d’Estat registrant la proposta de reforma a través dels grups parlamentaris del PSOE i de Podem al Congrés. Ara s’obre un tràmit d’esmenes —on els grups poden provar d’introduir modificacions— i posteriorment se sotmetrà al ple.
Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podemos, Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.
Qui se’n podrà beneficiar?
La reforma del Codi Penal s’aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d’inhabilitació se’n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.
Caldrà veure com pot afectar la reforma del Codi Penal als exiliats de l’1-O. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, està processada per rebel·lió. I en els casos de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.
