La majoria de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions “lleument superiors” al conjunt de l’àmbit metropolità, i menors que a la mitja de Catalunya, segons l”Enquesta d’usos lingüístics de la població’ (EULP) a la ciutat de Barcelona. En nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. Si bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, se sitúa per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità, malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.
Concretament, a Barcelona l’entén el 93,4%; el sap parlar el 78,7%; el sap llegir el 85,3%, i el sap escriure el 60,6%, unes proporcions que en el cas de l’àmbit metropolità són del 93,8%, 78,4%, 83,6% i 61,8%, respectivament. Pel que fa a la mitja catalana, el 94,4% l’entén; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir, i el 65,3% el sap escriure. A la presentació dels resultats, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a la ciutat de Barcelona, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, l’enquesta analitza les zones més poblades de Catalunya amb la desagregació de l’àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana. Ha recordat que l’enquesta “ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans de Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme” i ha afegit que s’observa que la configuració demogràfica ha canviat el país, amb població de tots els estats del planeta.
Pel que fa a la tendència en l’ús del català, Franquesa ha afirmat que “progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya”. El regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra Solé, ha explicat que cal promoure el català com a llengua d’acollida i de cohesió social, especialment per als nous veïns de Barcelona que han nascut a l’estranger. Serra ha destacat les “més de 500.000 persones que manifesten voler millorar o aprendre el català”, segons l’Enquesta, i ha remarcat com n’és d’essencial d’estendre a Catalunya la gratuïtat de la matrícula als cursos bàsics de català.
Canvis demogràfics
Dels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins a 2018 s’ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’Estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món. Aquesta evolució és “molt significativa” a l’àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l’Estat ha caigut del 27,4 % al 18,9%. A la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger ha crescut del 12,5% al 24,2 %, mentre que la població nascuda a la resta de l’Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.
La població analitzada per l’EULP és aquella resident a Catalunya de 15 anys i més, 1.415.700 persones adultes, que representen el 88,4% del total de població. En nombres absoluts, a Barcelona, hi ha 1.313.700 persones de 15 anys i més que entenen el català, 1.107.400 de persones que el saben parlar, 1.199.300 persones que el saben llegir i 852.000 persones que el saben escriure. En l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018. L’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important aquesta ciutat.
L’àmbit metropolità, per sota la mitjana
Si es comparen aquestes dades amb la resta de territoris, es destaca que les demarcacions territorials amb població amb uns coneixements més alts de català (per sobre del 84% de saber parlar i 69% de saber escriure) són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les Comarques Gironines, el Penedès i Ponent. En segon terme, encara amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (8% saber parlar i 65 % saber escriure) hi ha el Camp de Tarragona.
Un territori amb coneixements per sota la mitjana és l’àmbit metropolità (78,4% de saber parlar i 61,8% saber escriure). Tanmateix, dins l’àmbit metropolità hi ha diferències entre municipis i comarques. Destaca que, a banda del Maresme, a la comarca del Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat Nord se supera la mitjana catalana de saber parlar català (84,8% i 83,8% respectivament). El Vallès Occidental (80,6 %) i Barcelona ciutat (78,7 %) se situen per sota la mitjana catalana, però encara per sobre la mitjana de l’àmbit metropolità. Per contra, el Baix Llobregat Sud (71,3%) i el Barcelonès Nord (71,6%) se situen per sota i, a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, saber parlar català representa el 62,1% de la població.
Des de l’edició anterior de l’enquesta, els percentatges de població amb coneixements de català augmenten en la major part del territori, especialment al Penedès, l’Alt Pirineu i l’Aran, les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona. Disminueix l’habilitat de saber parlar a les Terres de l’Ebre i a Ponent. A la majoria de territoris augmenta la població que coneix el català en nombres absoluts, menys en aquells en què hi ha un decreixement demogràfic sobretot les Terres de l’Ebre i Ponent (tot i que no disminueix l’habilitat d’escriure).
Més ús diari del castellà
Al llarg d’un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona usa el català. El castellà l’utilitza el 97,9% de la població adulta. El 23% de la població fa ús d’alguna altra llengua. Aquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%). A Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %). A banda, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.
En el consum i serveis, es registra que l’administració local i a la de la Generalitat s’usen de forma similar el català i el castellà: 33,8% català i 33,7% castellà; a les entitats financeres i amb el metge el català, el castellà i la combinació d’ambdues fan que la presència del català arribi al 55%: l’ús del català exclusiu o predominant és del 33%, aproximadament, i el de castellà exclusiu o majoritari del 49%. A les botigues o petits comerços i als grans establiments comercials és més alta la combinació de català i castellà (48% i 46%). A l’administració de l’Estat, la presència del català (exclusiu, predominant, ambdues i minoritari) no arriba al 50%. L’ús del castellà exclusiu és el més freqüent (44,6%). Aquesta relació dels usos lingüístics amb els àmbits es dona a tot el territori.
Text
