La primera marató de veus en aranès s’ha tancat amb prop més de 100 persones registrades a la plataforma Common Voice i unes 9 hores de tall gravades. Els impulsors del projecte Araina, tanmateix, esperen que després d’aquesta primera marató, que es va fer el passat 17 de desembre al Conselh Generau d’Aran, es produeixi un efecte “bola de neu” i ara s’animi més gent a enregistrar talls en la llengua de la val a través de la plataforma. Segons un dels responsables de la iniciativa, el filòleg de la Universitat de Lleida (UdL) Jordi Suïls, l’objectiu és tenir un recull prou ampli de talls de veu en aranès per poder, entre d’altres funcions, “entrenar màquines i aplicacions” perquè siguin capaces de parlar i entendre la llengua. Més d’un centenar de persones ja han gravat unes 9 hores de talls. A l’Aran es calcula que hi ha unes 2.500 persones actives que parlen aranès.
El projecte Araina va arrencar el passat 17 de desembre amb una marató de veus al Conselh Generau d’Aran. Jordi Suïls valora positivament aquella jornada ja que d’entrada eren pessimistes. Tenien un “tempo de desenvolupament de l’eina i no ho vam poder fer abans”. Això va fer que s’hagués de programar la marató amb la campanya de neu ja començada i “molt jovent de la Val que un dissabte amb pistes obertes possiblement preferia anar a esquiar que no a gravar talls de veu en aranès”, assenyala Suïls.
Això no obstant, in situ van passar prop de 60 persones i després de fer “feina de carrer” per motivar a la gent a inscriure’s a la plataforma, ja hi ha un centenar d’usuaris actius. “Això és molt”, destaca Suïls, que també confia en un “efecte bola de neu” que animi a la gent a participar. Confien que amb uns 150 usuaris actius l’eina funcionaria bastant bé per aconseguir unes 100 hores de talls de veu, que és quan es pot començar a fer molta feina en l’àmbit tecnològic. I es que a la Val d’Aran, segons Suïls, hi ha entre 2.000 i 2.500 persones actives que parlen aranès, una xifra molt reduïda si es té en compte que hi viuen més de 10.000 persones.
A grans trets, el projecte Araina no és res més que la translació a l’aranès del projecte Aina que ja es fa per al català. “Té el mateix esperit”, diu Suïls, que també remarca la necessitat de disposar de suficients correspondències entre grafia i so en aranès per tal “d’entrenar” les màquines i aplicacions digitals per tal que puguin parlar i entendre l’aranès. Si s’aconsegueix ajuntar això, diu, la connexió entre la veu i el text, es pot arribar a construir la traducció simultània de la veu i això pot suposar que una llengua molt minoritària “entri en l’univers de productes que es mouen en llengües majoritàries com l’anglès o el castellà”.
Els impulsors del projecte no descarten fer una altra marató de recull de talls de veu de cara a la primavera, però recorden que qualsevol parlant té accés lliure a la plataforma per registrar-s’hi i començar a gravar la seva veu. Jordi Suïls explica a més a més que sempre treballen de forma coordinada amb altres territoris occitans. Tota la llengua es troba en una situació molt alta de minorització tot i que reconeix que el cas de l’aranès està una mica millor que en altres territoris. Entre un 20 i un 25% d’aranesos fan servir la llengua habitualment. Es tracta principalment de la gent que ha après la llengua per transmissió familiar. “La situació és difícil però tampoc és per ser derrotista. No està tot perdut”, remarca Suïls, que també destaca la necessitat de disposar de nous espais com l’entorn digital, per tal de garantir la seva supervivència.
El projecte Araina està impulsat per la Cooperativa Col·lectivaT amb la col·laboració dels investigadors de la UdL Jordi Suïls i Helena Torres, membres del Conselh Consultatiu der Aranés. Està subvencionat pel Departament de Cultura i compta amb el suport del Conselh Generau d’Aran, Lo Congrès permanent dera llengua occitana i la fundació Mozilla.
