El malestar de la covid es manifesta en canvis més subtils en la petita infància. El psicòleg Roger Ballescà destaca a l’ACN que en els infants de 0 a 6 anys estan observant certa irritabilitat, problemes de son i en l’alimentació i que la demanda als centres d’atenció precoç puja, sobretot per conductes més ansioses. Alícia Tudela, directora d’un equip d’assessorament psicopedagògic (EAP), alerta que la pandèmia ha dificultat treballar les emocions i habilitats socials al parvulari, mentre que el pediatra Pepe Serrano veu més problemes de relació i conducta a partir dels 6 anys. El trasbals de la covid ha estat sever a partir d’aquestes edats, amb un augment de l’addicció a les pantalles, obesitat i trastorns de la conducta alimentària.
Dos anys després de l’esclat de la covid-19, els psicòlegs veuen l’empremta d’aquell primer confinament, amb les escoles tancades, i les successives restriccions. Segons dades del Departament de Salut publicades el gener, el 10,6% dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental (el 7,5% el 2019); la xifra s’eleva al 13,5% en infants de grups socials més desafavorits. En aquests entorns, s’hi solen sobreposar les dificultats i tenen més dificultats per accedir a un tractament.
“[La pandèmia] s’ha notat a molts nivells. D’entrada, amb un increment de les consultes de nens petits i també d’adolescents i de la gravetat dels problemes que presenten. I a casa, tothom ha notat petits canvis o altres de més grans”, destaca el coordinador d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà.
Pel que fa als canvis que s’observen a casa, Ballescà diu que no han de ser “motiu d’alarma”, ja que són senyal que els infants s’estan adaptant al context i que hi reaccionen i, de fet, el que seria estrany és que haguessin passat per aquestes circumstàncies sense immutar-s’hi. L’adaptació, però, no és gratuïta i implica aquests canvis.
En aquest sentit, veu “molt normal” que en una època de més tensió hagi aparegut més irritabilitat, i encara més en els infants petits, que ja passen una època de rebequeries. “Això no vol dir que no ens n’haguem d’ocupar. Val la pena parlar amb ells; preguntar com estan; ajudar-los a expressar-se; aclarir dubtes o pors que puguin tenir”, assenyala.
També explica que en la pandèmia no només han augmentat els factors estressants, com el risc de contagi o dificultats econòmiques, sinó que els infants també han tingut bloquejats, sobretot a l’inici, “els elements de distensió i regulació, com són el joc, l’activitat física o l’escola”. “L’escola és un gran regulador d’horaris i de la socialització. Ha estat una tempesta perfecta perquè apareguin problemes de salut”, adverteix.
El psicòleg destaca la importància de la prevenció i l’atenció precoç a la salut mental des dels primers mesos de vida i ho fa amb aquesta reflexió: “La salut mental comença en el minut zero i, fins i tot diria, en l’embaràs. De vegades sembla que l’atenció a la salut mental es faci només a través de la paraula, però també es pot treballar a través del joc, les relacions i la família”.
A dins de les aules
La directora de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) del districte de Sant Andreu de Barcelona, Alícia Tudela, es fixa sobretot en els alumnes de P5, que han fet pràcticament tota l’escolarització obligatòria en pandèmia, en una etapa, a més, on l’expressió oral té molt protagonisme.
“Tot i que professors i mestres han fet un gran esforç per atendre tots els alumnes i perquè l’impacte fos el menor possible, hi ha pèrdues que no s’han pogut evitar”, explica a l’ACN. “Ha estat més difícil treballar la interpretació de les emocions i les habilitats socials i, a més, les mestres es troben en diferents nivells d’aprenentatge a l’aula, ja que els alumnes han tingut situacions familiars molt diferents”, afegeix. Algunes famílies han pogut reforçar l’aprenentatge durant les setmanes de confinament, mentre que per a d’altres ha estat molt més difícil.
Aquesta treballadora social posa el focus també en les tensions que algunes famílies han vist agreujades durant la pandèmia, sobretot en el primer confinament, i que han repercutit en la salut emocional dels infants.
Increment de la demanda als centres d’atenció precoç
Les demandes als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), que atenen problemes en el llenguatge o d’atenció i conducta, entre altres, van incrementar de forma substancial a finals del 2020 i ho van continuar fent al llarg del 2021.
Segons recull un informe de la Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, el 2020 va baixar l’activitat a causa del confinament. Aquell any la xarxa d’atenció precoç a Catalunya va atendre 40.025 infants, aproximadament un 10% de la població entre els 0 i 6 anys, mentre que el 2019 n’havia atès 42.336. El 2021, segons dades estimades, 44.000.
Ballescà atribueix l’increment de la demanda a problemes de tot tipus, com de desenvolupament i conductes més ansioses, i també al fet que les consultes i serveis cada vegada són “més sensibles i els detecten millor”.
Però, quan un canvi o regressió ha de ser motiu de consulta? “Quan la família detecti que el problema és generalitzat –a casa, a l’escola, amb els avis-; persistent en el temps i, sobretot, quan interfereix en la vida diària de la criatura o la interacció familiar. Quan la situació genera patiment i dura massa en el temps és un bon moment per fer consulta, que inicialment es pot fer a través del pediatra”, respon Ballescà. El doctor Pepe Serrano, de la Societat Catalana de Pediatria, indica també que, davant d’aquestes situacions, les famílies es dirigeixin als serveis sanitaris.
Per la seva banda, el doctor Serrano destaca que els infants més petits són una “esponja” en l’aprenentatge i les experiències i, en aquest sentit, creu que els més menuts, els de menys de 3 anys, s’han “adaptat perfectament” al context, perquè pràcticament han viscut sempre en pandèmia: “En aquest grup d’edat no veiem una alteració significativa que ens cridi l’atenció en el comportament, els hàbits o les fites d’aprenentatge”.
Pel que veu a la consulta, diu el pediatra a l’ACN, les vivències que han tingut els infants no són en general tan negatives com perquè els modifiquin la conducta del dia a dia ni repercuteixin en l’aprenentatge, tot i que alguns aspectes, sobretot curriculars, no s’han pogut recuperar de l’època en què l’escola va estar tancada.
Obesitat i problemes de salut mental en infants més grans
El doctor Serrano està observant més problemes en els infants de més de 6 anys. “El trencament i la disrupció que ha suposat la pandèmia ha estat més notable que en els més petits”, apunta el pediatra. A la consulta, creixen les visites d’infants per trastorns o alteracions de la conducta o en les relacions i posa èmfasi en un augment de l’obesitat. “Encara no està quantificat, però ens emportarem una sorpresa desagradable”, avisa.
El pediatra subratlla que ja feia anys que observaven un increment de les taxes d’obesitat, però el confinament ha implicat menys exercici físic i més ús de les pantalles. El psicòleg, per la seva banda, assenyala que són problemes relacionats amb els límits i l’alteració de les rutines.
Ballescà destaca també un “increment important de problemes de salut” entre els infants més grans i els adolescents. Sobretot estan veient un augment dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), com són la anorèxia i la bulímia. Segons dades del Pla de Salut Mental de Catalunya, han augmentat un 25%. Les temptatives de suïcidi en menors d’edat van augmentar el 2020 un 27% i les urgències hospitalàries per salut mental entre els adolescents, un 47% el primer trimestre del 2021, segons dades de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Des de l’escola, els EAP estan rebent moltes demandes de “dificultats emocionals i problemes de salut mental en infants i adolescents”, diu Tudela, que destaca que des del Consorci d’Educació de Barcelona s’ha posat en marxa el programa En Cercle, amb intervencions de psicòlegs en alguns centres, i també s’han reforçat les unitats d’acompanyament i orientació psicopedagògiques per treballar amb alumnes de primària i secundària que tenen problemes de salut mental i risc d’abandonament escolar. De moment, no observen que les taxes d’abandonament hagin incrementat, diu.
“El que més ens preocupa és no tenir prou braços per atendre la demanda”
Davant aquesta realitat, el que més preocupa als psicòlegs, reconeix Ballescà, és “no tenir prou braços per atendre tota la demanda que està arribant als centres de salut mental infantil i juvenil; als centre de desenvolupament infantil i atenció precoç; als hospitals especialitzats i a les consultes privades”. “Els problemes no són tan nous. Les persones ens basem molt en les pors, les tristeses, la incertesa. El que ens falta és capacitat per donar resposta efectiva a aquesta demanda”, destaca, i adverteix que ampliar les dotacions de psicòlegs és “costós”, però que “no fer-ho és extraordinàriament costós”.
Explorar les pors dels infants davant la guerra i donar-los eines
La guerra que està causant morts i destrucció a Ucraïna és una altra sacsejada. Ballescà creu que, si la guerra s’allarga i genera un impacte directe, els infants més petits poden experiment pors i adverteix que els problemes de gestió emocional poden sorgir quan les situacions difícils arriben en pocs temps. Per exemple, un infant que hagi perdut un familiar per la covid; a casa hagin tingut problemes econòmics i s’hagi hagut de situar en la pandèmia i ara davant una guerra.
Per a Ballescà, els infants no viuen en una bombolla, però és important que les famílies filtrin les informacions i que les contextualitzin i explorin el que els amoïna: “És millor no tenir dificultats? Crec que és millor tenir prou elements per superar les dificultats que la vida ens posi al davant. És feina dels adults ajudar els infants a superar-les, no tant intentar que no en tinguin cap, perquè aleshores fracassarem”.
