La normalització lingüística encara és un dels reptes pels territoris dels Països Catalans. Com explica La Veu, tot i que la toponímia en llengua catalana cada cop està més estesa, encara hi ha 19 localitats que adopten el topònim castellà. És el cas d'”Algueña” (l’Alguenya), “Hondón de los Frailes” (el Fondó dels Frares) i “Sanet y Negrals” (Sanet i els Negrals), entre d’altres.
La secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Imma Cerdà, conta que el fet que alguns municipis no hagi normalitzat el seu topònim és degut a diverses raons, però ha acostumat a ser una moneda de canvi política. Un cas paradigmàtic que ha narrat amb detall el mitjà és el de Castelló, un petit poble ubicat a la Ribera Alta que ha canviat de denominació més d’una desena de vegades.
Sandra Montserrat, també acadèmica de l’AVL i professora de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, explica que “en la majoria de casos”, la normalització del topònim es tradueix en l’adopció de la fórmula bilingüe, però que molts cops és un pas previ per adoptar definitivament el topònim en la llengua del país.
