El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimecres les dues esmenes a la totalitat de PP i Vox i l’esmena de substitució d’ERC a la Llei de memòria democràtica, la norma que substitueix i amplia la llei de memòria històrica aprovada l’any 2007 durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha afirmat que aquesta és una llei “que posa al centre les víctimes, manté viva la seva memòria i pretén reparar les seves famílies” i constitueix “un pas més cap al perfeccionament de la democràcia”.
ERC considera que és una llei insuficient que ni tan sols declara il·legals els judicis del franquisme, mentre que PP i Vox hi veuen un intent de reescriure la història.
Les esmenes a la totalitat del PP i Vox han estat rebutjades en bloc per 196 vots en contra i 151 a favor, mentre que l’esmena d’ERC ha rebut 299 vots en contra, 31 a favor i 4 abstencions. El text es tramitarà ara com a projecte de llei, de manera que els grups podran introduir modificacions a la llei.
El ministre Bolaños ha obert el debat assegurant que aquesta llei no pretén “ni un relat ideològic, ni una relectura del passat, ni una imposició per llei d’una història única”, sinó “crear mecanismes perquè la veritat completa que es va ometre durant quaranta anys es conegui”. “Es tracta de passar pàgina, però havent-la llegit abans”, ha sentenciat.
Un plantejament que no ha convençut ERC, que ha mantingut l’esmena de substitució “en legítima defensa de les víctimes del país”. Els republicans consideren que el text és insuficient perquè no declara la il·legalitat del règim franquista ni reconeix les víctimes de la transició. Gabriel Rufián ha assegurat que cal “una reparació”, no un “postureig”.
El portaveu d’ERC ha recordat que la llei no reconeix els espanyols deportats a camps de concentració, i crea, per exemple, una Fiscalia de sala específica per investigar els crims del franquisme, “però no pot denunciar”. “De què serveix? És postureig”, ha sentenciat. “Vostès parlen de reconeixement de les víctimes, però a les víctimes se les reconeix realment jutjant els seus botxins”, ha sentenciat.
“La pregunta no és perquè nosaltres som tan durs, sinó perquè vostès són tan covards”, ha conclòs Rufián.
El diputat de Vox Francisco José Contreras ha afirmat que la llei “suprimeix la llibertat de càtedra i d’expressió perquè converteix l’apologia del franquisme pràcticament en delicte”. La diputada del PP Macarena Montesinos de Miguel ha afirmat que a llei “divideix els espanyols entre bons i dolents”, i pretén “reescriure la història” per “construir una memòria col·lectiva totalitària i encadenada a una doctrina”.
El diputat de la CUP Albert Botran ha criticat també durament la llei. “Si aquesta llei no serveix perquè les víctimes i familiars trobin justícia, amb nosaltres no comptin”, ha afirmat durant la seva intervenció. Un criteri semblant al del diputat de Junts Josep Pagès, que ha afirmat que la llei “és insuficient” i parteix d’un criteri de “justícia reparativa” quan el que cal és “justícia a seques”.
La llei que ara inicia la tramitació estableix la prohibició de fer apologia del franquisme, fet que podria obligar a tancar la Fundació Francisco Franco, malgrat un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que sostenia que l’apologia del feixisme està emparada en la “llibertat d’expressió”. També inclou l’estudi de la memòria democràtica a l’ESO, el batxillerat i la formació professional.
Malgrat que no considera il·legals els actes administratius del franquisme –els considera nuls i il·legítims- , és la primera llei espanyola que repudia directament la dictadura i respon a les peticions de diversos organismes internacionals que reclamaven a Espanya més atenció a les víctimes del franquisme.
La llei preveu mesures per evitar l’exaltació del cop d’estat, de la guerra o de la dictadura, amb multes de 200 a 150.000 euros o la retirada de distincions i títols nobiliaris a persones properes al franquisme. Per últim, es declara extingida la fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos, que gestiona el mausoleu franquista.
De fet, recull la resignificació del Valle de los Caídos, on no hi podrà estar enterrat cap dirigent franquista en un lloc preeminent.
La llei considera il·legítims els tribunals d’excepció i declara nul·les totes les seves condemnes. Es dedicaran dos dies a l’any a reconèixer les víctimes: el 31 d’octubre a totes les víctimes i el 8 de maig als exiliats. També posa en valor el paper de les dones, per la seva doble repressió rebuda durant la dictadura, i a més reconeix el paper dels moviments memorialistes.
La nova legislació es basa també en quatre principis fonamentals establerts internacionalment per casos com el de la dictadura franquista: veritat, justícia, reparació i deure de memòria per la no repetició. Respecte la veritat, Bolaños ha dit que l’Estat és el responsable de buscar les víctimes, cosa que es farà amb una planificació quadriennal i la creació d’un banc estatal d’ADN. També es donarà dret d’accés dels historiadors a arxius i es crearà un centre documental de memòria democràtica a Salamanca.
El principi de justícia es concreta en la investigació de totes les violacions dels drets humans entre els anys 1936 i 1978. També es crearà una fiscalia de sala de memòria democràtica. El principi de reparació històrica i moral es basarà en l’auditoria i inventari dels béns decomissats pel franquisme per motius ideològics, però no hi haurà responsabilitat patrimonial de l’estat ni cap indemnització econòmica.
Per últim, el deure de memòria es fonamentarà en la inclusió en el currículum escolar dels valors democràtics i drets fonamentals.
També es crearà un consell interterritorial per coordinar les polítiques memorialistes de les diverses administracions i un consell de memòria democràtica que englobarà les entitats memorialistes. Igualment es crearan dos nous supòsits per tenir la nacionalitat espanyola, en especial als fills d’espanyoles que es van casar amb estrangers durant la dictadura.
Oposició del CGPJ
El CGPJ va aprovar a principis de juny per 15 vots a favor i 6 en contra l’informe sobre la Llei de Memòria Democràtica que qüestiona que es pugui il·legalitzar fundacions per apologia del franquisme o per iniciació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes del cop d’Estat. Segons el CGPJ, “l’apologia del franquisme, sempre que no hi hagi el requisit addicional de menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que malgrat que siguin contràries als valors de la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”. A més, creu que no es pot investigar penalment cap fet de la Guerra Civil o la dictadura adduint la Llei d’amnistia de 1977.
