El Departament d’Igualtat i Feminismes ha començat a fer les primeres passes per dur al Parlament una llei catalana contra el racisme. A partir de la setmana vinent s’enceta una consulta pública oberta a tota la ciutadania i que vol posar l’accent en col·lectius minoritaris vulnerables per assentar les bases del primer esborrany de la futura norma.
La consellera Tània Verge considera “inadmissible” que una societat democràtica permeti encara avui una vulneració tan “greu” dels drets humans com el racisme. El procés participatiu serà telemàtic durant les primeres setmanes i a partir del gener es crearan grups de treball territorials i temàtics per abordar les múltiples expressions del racisme.
La consellera ha explicat aquestes primeres passes de la futura llei contra el racisme al costat del poble gitano, que veu la proposta com una “esperança” per a les minories ètniques. Durant una visita al Centre Cultural Gitano de la Mina, un dels membres del col·lectiu, Manuel Fernández Cortés, explica, però, que la discriminació “no s’acabarà de la nit al dia”.
Verge admet que l”antigitanisme’ està “molt consolidat” a la societat catalana i Paqui Perona, presidenta de l’associació Veus Gitanes va un pas més enllà. “És el racisme de casa i està tan naturalitzat que ni es reconeix i fins i tot es justifica. No estem acostumats a que ens defensi ningú”, ha etzibat.
En aquest sentit, Perona i Fernández Cortés expliquen casos quotidians de racisme amb els que han de conviure, com el fet que se’ls miri malament quan entren en un centre comercial o en un restaurant, o que s’infantilitzi les dones gitanes i se les desacrediti com a dones i com a mares. Asseguren que aquesta discriminació és tant social com institucional.
Per posar-hi remei, la nova llei pretén “posar la perspectiva antiracista a totes les polítiques públiques” i que garanteixi la igualtat i la justícia social. La llei, apunta, tindrà regim sancionador i, en paral·lel, a la seva definició es posarà en marxa una oficina per començar ja a recollir denúncies per fets amb motivacions racistes. Es vol obrir el primer trimestre de 2022.
La consellera Verge assegura que la llei és “més necessària que mai” per l’auge dels discursos d’odi, sobretot contra col·lectius LGTBI o ètnics. “No és admissible”, assegura. Verge lamenta que durant molts anys l’antiracisme hagi estat “el gran absent” de les polítiques públiques: “No és pot seguir sense tenir en compte el conjunt de realitats diferenciades de la població”.
