L’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna a diverses entitats per vincular Societat Civil Catalana (SCC) amb el franquisme i el nazisme, i les obliga a indemnitzar amb 15.000 euros l’entitat constitucionalista. Les condemnades van signar un manifest elaborat el 2015 pels exeurodiputats Ernest Maragall, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa, que no han estat condemnats perquè estaven emparats per la immunitat parlamentària.
El manifest criticava la concessió del Premi Ciutadà Europeu del 2014 a SCC i recordava els vincles amb la ultradreta d’alguns dirigents de l’entitat espanyolista. La sentència ara confirmada considera que es va atribuir a SCC una suposada defensa, apologia i enaltiment dels crims del franquisme i el nazisme contra la humanitat. Això justament és el que el jutge de primera instància i ara el tribunal de l’Audiència consideren un “atac injustificat”, ja que els demandats no van poder vincular l’entitat amb cap missatge d’aquest caire, tot i els vincles del primer president de l’entitat, Josep Ramon Bosch, amb la ultradreta.
El gener de l’any passat el jutjat de primera instància número 41 de Barcelona va estimar totalment la demanda d’SCC en considerar que el manifest ‘La societat civil de Catalunya per la dignitat, publicat el 30 d’octubre del 2015, era una “intromissió il·legítima en el dret a l’honor de l’entitat”. Per això, condemnava els demandats a no atribuir a l’entitat constitucionalista les conductes denunciades i a pagar-li 15.000 euros d’indemnització, a més de publicar-se la resolució al diari ‘La Vanguardia’.
Les entitats condemnades són la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Amical de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, Comissió de la Dignitat, SOS Racisme, Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans i Marcus Pucnik. La sentència es pot recórrer.
Reunió amb Vox
Justament avui, SCC s’ha reunit amb Vox, el partit franquista. El president de SCC, Fernando Sánchez Costa, ha justificat la reunió perquè es tracta del tercer partit més gran del Congrés de Diputats. Si anteriorment no l’havien convidat a les seves manifestacions, ara, en canvi, el considera un partit a favor del constitucionalisme i la unitat d’Espanya, com ells mateixos. A veure, doncs, si el manifest no només no anava desencaminat sinó que era encertat de ple?
