La Guàrdia Civil insisteix a situar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com una coordinadora del Tsunami Democràtic en un informe que va remetre dijous a l’Audiència Nacional.
Segons ha avançat ‘El Confidencial’ i ha pogut confirmar l’ACN, l’informe conclou que Rovira, que tindria com a àlies ‘Matagalls’, va fer tasques de coordinació del moviment en la recerca de suports institucionals i del seu partit polític, fent d’enllaç entre el Tsunami i la direcció i ocupant-se també de reclutar gent.
Així mateix, la Guàrdia Civil apunta que Rovira tenia un “coneixement previ” d’almenys certes accions de la plataforma. L’Audiència Nacional investiga el Tsunami per accions com el bloqueig de l’aeroport del Prat o el tall de l’AP-7 a la frontera.
Els arguments per assenyalar Rovira es basen en la seva rapidesa en publicitar el Tsunami Democràtic minuts després del seu llançament a xarxes socials i a la seva “defensa del projecte de Tsunami” davant de les faccions que s’hi mostraven en contra. Més enllà de Rovira, l’informe també cita la implicació de l’empresari Oriol Soler, el diputat d’ERC Rubén Wagensberg, l’empresari Xavier Vendrell i mitja desena més de noms com els d’activistes com Marta Molina, Josep Campmajó, el periodista Jesús Rodríguez, l’informàtic Jaume Cabani o el membre d’Òmnium Oleguer Serra.
Oriol Soler
L’empresari Oriol Soler és el primer investigat descrit a l’informe. Sobre ell s’indica que feia servir el sobrenom ‘Rigoberta’ i que tenia un “lloc rellevant” a diversos dels grups que conformaven l’estructura organitzativa de Tsunami Democràtic, de fet se’l situa com l’encarregat de la relació de la plataforma amb els mitjans de comunicació i la projecció mediàtica de l’organització.
“Fins i tot redacta i elabora els comunicats i publicacions dels perfils oficials de les xarxes socials de Tsunami. En totes aquestes comeses, Oriol Soler té capacitat de decidir, denotant-se un caràcter directiu en aquesta matèria”, agrega la diligència policial. D’altra banda se’l vincula a decisions “d’índole econòmica”.
Rubén Wagensberg
Segons l’informe, el diputat d’ERC Rubén Wagensberg utilitzava “amb molta probabilitat” el pseudònim ‘Konan’ i “destaca per la seva implicació i preocupació per l’èxit de les accions del Tsunami i ocupava una “significativa responsabilitat” en la “comunicació corporativa” de la plataforma.
La Guàrdia Civil sosté que estava especialment vinculat a la comunicació del Tsunami en coordinació amb Oriol Soler, “amb qui decideix aspectes com el contingut dels comunicats, la seva forma i el moment de la seva publicació”. La seva funció, segons el document, era “maximitzar l’abast mediàtic” de les accions.
Xavier Vendrell
L’empresari Xavier Vendrell, sobrenom ‘Indigo’, apareix vinculat a l’estratègia de Tsunami Democràtic. “Sabia amb caràcter previ les accions que s’anaven a dur a terme, tenint accés a informació privilegiada i participant en l’organització de les accions”, apunta l’informe. Igual que a Soler i Rovira, se’l relaciona amb funcions d’organització per aconseguir suports i “esquivar” les veus discrepants amb la iniciativa. També se’l relaciona amb la creació del “pla estratègic” del moviment en accions com l’intent d’ocupar l’aeroport de Madrid Barajas.
Més enllà de Rovira, Soler, Vendrell o Wagensberg, l’informe incorpora mitja desena més de noms com els de Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani o Oleguer Serra.
“Una estratègia minuciosament planificada”
Segons la Guàrdia Civil, tot i que el Tsunami Democràtic es presentava com un moviment autònom sorgit de forma espontània, en realitat va ser “el resultat d’una estratègia minuciosament planificada” per protestar contra la sentència del Suprem i funcionar com a “element desestabilitzador i de pressió política” a través d’una mobilització social a gran escala.
La policia espanyola recull que les seves accions van produir una “alteració greu de l’ordre” on “hi va haver moments en què es va posar en risc la integritat física dels usuaris de la via pública” així com “la llibertat i el patrimoni de molts ciutadans de Catalunya”.
El document xifra els suposats perjudicis econòmics que atribueix a accions com la del 14 d’octubre del 2019 i el 19 de desembre d’aquell any a l’Aeroport de Barcelona i al Camp Nou i assegura que les seves accions pretenien “generar una situació de crisi generalitzada a l’Estat que es prolongués en el temps”.
Un “gran cap”
La Guàrdia Civil continua convençuda que el Tsunami estava dirigit per una “estructura associativa” perfectament organitzada i jeràrquica, amb una divisió de tasques i un repartiment d’actuacions que es vehiculava a través d’una aplicació que possibilitava “la impunitat dels seus responsables”.
El document apunta que hi havia un “gran cap” i un “grup de coordinació”, i en les seves comunicacions havien fet parlat de la necessitat que algun dels seus actors fes d’intermediari amb el “President”, segons la Guàrdia Civil, l’aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont.
A més, l’informe parla de la “caixa de resistència” del Tsunami i de la inversió d’aquests diners en advocats que s’havien d’encarregar de la defensa legal dels participants que fossin detinguts o identificats. Apunta, entre altres, a l’advocat Benet Salellas. També assegura que Tsunami disposava d’un equip internacional d’informàtics, programadors i hackers que van desenvolupar l’aplicació. Admet que moltes de les persones que van participar en aquest apartat no han pogut ser identificades.
