La fiscalia s’oposa a l’admissió a tràmit de la querella interposada per sis dones activistes contra un policia nacional que es va infiltrar als moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona entre el 2020 i el 2022. Pel ministeri públic, el fet de mantenir relacions sentimentals i sexuals amb sis activistes no va suposar cap delicte, però admet que les afectades podrien reclamar per la via civil o contenciosa-administrativa si han vist afectat algun dret o han patit algun dany patrimonial. Les sis activistes es van querellar pels delictes d’abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets civils.
El cas es va destapar el gener passat i era el segon agent infiltrat detectat. En aquest cas, D.H.P., policia nacional, s’hauria infiltrat als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre maig de 2020 i octubre de 2022, i hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles i altres dones del moviment per obtenir informació a canvi i amagant la seva identitat real.
“Suposant que fossin certs els fets narrats a la querella, la condició d’agent infiltrat i l’ètica de l’actuació, no són material penal; no és admissible obrir un procediment penal per si de cas, i menys quan puguin existir riscos de frustrar investigacions policials o judicials amb el risc per a la seguretat dels agents que puguin estar-hi implicats”, conclou. A més, la investigació penal, diu el fiscal, seria prospectiva. De fet, el fiscal admet que la via contenciosa-administrativa o la reclamació de responsabilitat patrimonial a l’Estat “semblarien més idònies”.
Segons la fiscalia, només una de les querellants admet haver tingut relacions sexuals amb l’agent infiltrat després de l’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’, l’octubre de l’any passat. Segons la legislació anterior, només es podia condemnar per abús sexual mitjançant engany si la víctima tenia entre 16 i 18 anys, cosa que no era el cas. Pel que fa a l’últim cas, ja amb l’actual llei en vigor, el ministeri públic creu que no hi va haver “absència total de consentiment”. De fet, diu que cap de les dones ha aportat cap prova que mantingués relacions sexuals amb l’agent essent menors d’edat o amb alguna limitació de la seva capacitat de consentiment o una situació d’especial vulnerabilitat que l’infiltrat aprofités.
La fiscalia apunta que “es desconeix” si les querellants van dir mai a l’agent infiltrat que no tindrien mai cap mena de relació amb un policia, i el policia tampoc havia de dir-los el seu veritable ofici.
Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el fiscal diu que les relacions sexuals en cap cas van ser “asimètriques”. “El querellat no podia abusar de cap càrrec perquè les querellants desconeixien que era, suposadament, un agent de policia”, diu l’escrit del fiscal. A més, pel ministeri públic, i basant-se en el relat de les víctimes, les relacions sentimentals i sexuals van discórrer “dins de la normalitat”. També descarta que hi hagués cap tracte vexatori, degradant o humiliant, ni cap sofriment físic o psicològic. “El fet que les querellants tinguin sentiments de malestar a posteriori no converteix la seva experiència en un acte degradant”, conclou.
Per últim, el fiscal diu que no ha trobat cap precedent que una situació “llunyanament similar” s’hagi plantejat com un delicte contra la integritat moral o l’antiga falta de vexacions injustes. “El dret penal no pot valorar si la confiança dipositada o els sentiments van discórrer dins de la sinceritat absoluta”, afegeix. “Que fossin instrumentalitzades sexualment pot ser moralment reprovable, però no serà punible si no tenen cabuda en un tipus penal”, conclou.
Respecte el delicte de descobriment i revelació de secrets, el fiscal diu que no consta que l’agent s’hagués apoderat de cap document concret, no s’han gravat o interceptat comunicacions ni s’ha afectat cap base de dades. El fiscal afegeix que tampoc consta cap informació secreta que les querellants revelessin a l’agent infiltrat, i recorda que la seva ideologia “no era cap secret”. Així, el ministeri públic conclou que no es pot fer una investigació prospectiva, i que això podria afectar altres persones que s’infiltren en organitzacions com podrien ser periodistes o detectius privats.
Finalment, respecte l’últim delicte denunciat, el d’impedir l’exercici de drets civils, el fiscal diu que en cap cas s’ha vulnerat el dret a la vida privada i familiar, al dret d’associació, al de la seguretat personal, a la dignitat o a la llibertat ideològica. “La querella no assenyala cap acte concret que s’hagués impedit realitzar a les sis querellants”, argumenta. Així, l’afectació psicològica que puguin patir les activistes, diu el fiscal, pot derivar de la relació personal mantinguda amb el policia, però aquesta relació no és delictiva.
El fiscal diu que el cas dels agents infiltrats no és l’únic en el qual un policia amaga la seva condició o simula una altra identitat, i posa d’exemple els agents de seguretat ciutadana que patrullen de paisà pel carrer per prevenir furts o investigar el narcotràfic. També diu que hi ha agents que no busquen proves per a un judici concret, sinó que tenen “una finalitat d’intel·ligència policial”. El fiscal admet que aquest tipus d’infiltració no està regulat legalment, però diu que no totes les actuacions policials que afecten drets fonamentals són delictives. També recorda que un dels principis del dret penal és el d’intervenció mínima i “el dret penal no existeix per promoure debats polítics o socials”.
