La fiscalia demana per als onze CDR asseguts i encadenats el febrer del 2018 a les portes del Palau de Justícia 2,5 de presó per un delicte de desordres públics o bé 1 any per resistència i desobediència a l’autoritat. La fiscal ha introduït aquesta alternativa en les conclusions del judici a tretze CDR, que ha tingut lloc aquest dimecres i dijous. La fiscalia ha mantingut la sol·licitud d’1 any de presó per desobediència i resistència a l’autoritat per als altres dos processats, que haurien donat puntades de peu i de puny a mossos mentre els desallotjaven del carrer. La fiscal ha afirmat que amb aquella acció “es pretenia atacar directament contra un dels poders” de l’Estat; per a les defenses, va ser “expressió pura” de drets fonamentals.
En el seu informe final, la fiscal ha sostingut que els fets que van ocórrer ara fa dos anys a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) són constitutius de desordres públics, però ha argumentat que, si no s’aprecia aquest delicte, també es poden considerar resistència a l’autoritat: “Hi ha més que una mera desobediència, hi ha una resistència activa utilitzant aquests elements físics com són les cadenes i els cadenats”. La fiscalia, que és l’única acusació en el judici, ha afirmat que amb aquella acció es pretenia “bloquejar” el TSJC com a poder de l’Estat democràtic de dret i que no es tractava “simplement d’expressar un desacord amb uns processos judicials que se segueixen en altres òrgans o un desacord polític”.
Per la seva banda, els advocats de les defenses, que demanen l’absolució dels acusats, han afirmat que “a les portes del Palau de Justícia no s’hi va cometre cap delicte, sinó l’expressió pura i genuïna d’un exercici de drets fonamentals”. “La resposta al que va passar aquí no la trobem al Codi Penal”, ha recalcat el lletrat Xavier Monge, que ha raonat que si es vol donar una qualificació jurídica a aquells fets s’ha de recórrer al Conveni Europeu de Drets Humans; la Declaració Universal de Drets Humans o als articles 20 i 21 de la Constitució Espanyola.
En la segona sessió del judici, aquest dijous, han declarat com a testimonis agents dels Mossos d’Esquadra que van participar en el dispositiu al Palau de la Justícia. En línies generals, han coincidit a explicar que, després de demanar a les persones concentrades a l’escalinata que es retiressin i que aquestes s’hi neguessin, van procedir a retirar-los un a un. Per treure els últims encadenats, van haver d’utilitzar unes cisalles, però no en tots els casos, han assenyalat.
Un intendent ha explicat que els CDR “en cap moment van voler fer una intrusió violenta” al TSJC, sinó que “es van limitar a tancar-ne l’accés, a posar-hi cadenes i a bloquejar l’accés” i que “tota l’acció” es va centrar en l’escalinata, que condueix a l’entrada principal de l’edifici, mentre que l’accés a les altres portes era l’habitual. Un altre agent ha assenyalat que els CDR passaven de “resistència passiva a activa” quan els anaven a agafar i, preguntat per la jutgessa si va veure violència física, ha respost que ell concretament no en va ser testimoni.
La diputada de la CUP Maria Sirvent, que ha declarat com a testimoni citada per les defenses, ha recordat que ella es va trobar la protesta després d’arribar en tren i quan ja s’estaven produint les detencions i que es va sumar a l’asseguda davant el TSJC. “No vaig veure cap tipus de llançament d’objecte ni de situació violenta. Tot el contrari, hi havia un ambient molt tranquil”, ha assegurat.
Algunes desenes de persones s’han tornat a concentrar aquest dijous a les portes del TSJC per demanar l’absolució dels tretze encausats.
