L’apocalíptic relat sobre què va passar a les portes de la Conselleria d’Exteriors que va fer l’agent de la Guàrdia Civil encarregat dels escorcolls a la seu de Via Laietana podria haver caigut ahir mateix, a la Sala de Vistes del Suprem. Seria tant senzill com exhibir els nombrosos vídeos que s’hi van fer, especialment aquells que la mateixa Fiscalia ha aportat com a teòrica prova de la rebel·lió violenta viscuda a Catalunya la tardor de 2017.
Precisament això és el que va demanar, una vegada rere l’altra, Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart. Ho va fer aprofitant la declaració de l’agent espanyol, que assegurava que els Mossos van estar “contemplatius” quan va tocar protegir la comitiva judicial. Explicava que només hi havia “cinc o sis” agents catalans i que en cap moment van fer res per ajudar, ni tan sols un cordó de seguretat.
Doncs bé, la defensa del líder d’Òmnium va sol·licitar que s’ensenyés al testimoni unes imatges on es veuen fins a vint agents dels Mossos d’Esquadra protegint els vehicles de la Guàrdia Civil que volien sortir. I, en cap cas, van necessitar utilitzar la força – ni Mossos ni Benemèrita – davant aquell “tumult amb cares no normals sinó de violència insòlita” que eren a les portes d’Exteriors.
L’objectiu de Roig, com el de la resta de defenses, no és allargar el judici sinó demostrar, amb imatges, que gairebé totes les declaracions dels testimonis proposats per la Fiscalia com a mínim no s’ajusta a la realitat. Una pràctica que és habitual en judicis, contrastar documentalment el que està relatant un testimoni o un acusat.
Marchena, protector del relat acusador
Tot i això, Marchena segueix entestat a no mostrar imatges. Els motius, varien. El principal, segons el magistrat, és que els vídeos “es veuran en fase documental”. També assegura que els set jutges de Tribunal veuran tots i cadascun dels materials que s’han aportat per totes les parts.
Ara bé, ahir, en plena enganxada amb Marina Roig per la conveniència o no de les imatges d’Exteriors, va arribar a etzibar-li que “les impressions del testimoni” sobre el què va passar en un o altre punt de Catalunya. Per exemple, diu que no es caurà en el delicte de fals testimoni encara que algú digui que “hi havia cinc Mossos en comptes de vint” o, fins i tot, que opinar sobre la proporcionalitat o no de les càrregues policials no seria motiu suficient per deduir cap dels testimonis.
Per últim, Marchena no se’n va poder estar i va tirar en cara els quatre escrits de queixa que ja han presentat les defenses respecte diversos dels temes tractats durant aquestes primeres sis setmanes de judici. A parer del magistrat, semblaria que s’està mirant de crear una “peça separada” sobre els documents que s’haurien d’exhibir o no.
Tot plegat mentre el Tribunal manté la màniga ampla alhora que la Fiscalia i les altres acusacions preguntin sobre tot tipus de coses als testimonis, encara que en principi estiguin citats per explicar uns fets molt concrets. Ahir mateix, als primers agents de la Guàrdia Civil se’ls va demanar si hi veien malversació o no en els documents que van trobar als escorcolls de les seus d’Economia i Exteriors quan, teòricament, només havien d’explicar com havien anat aquelles jornades.
Les defenses, novament van sortir a reclamar que s’estaven sobrepassant els límits legals establerts. Això els esquerdava la seva estratègia perquè ningú els havia avisat del que sabien aquests testimonis i, en ple judici, denuncien que no temps suficient per preparar les seves preguntes en condicions. La resposta de Marchena, que “amb les respostes dels testimonis, ja veuen què saben així que vostès també els hi poden preguntar”. I endavant, que ‘ancha es Castilla’.
