L’estat d’alarma decau a mitjanit i, des d’aquest diumenge, el mecanisme triat pel govern espanyol per afrontar la pandèmia de coronavirus ja no estarà vigent a l’Estat espanyol. Han estat tres mesos i una setmana -98 dies- d’excepcionalitat i amb restricció de moviments. L’executiu de Pedro Sánchez l’ha prorrogat sis cops des del 14 de març per períodes de 15 dies, amb dificultats per trobar suports al Congrés, l’oposició de la Generalitat a l’ús d’aquest instrument i en un ambient polític tens i amb una crispació creixent. A mida que ha avançat la pandèmia, el decret ha passat del comandament únic de l’Estat a la cogovernança amb les CCAA i amb la incertesa sobre la malaltia com a rerefons.
La fi de l’estat d’alarma dona pas a la ‘nova normalitat’ arreu d’Espanya. Catalunya ja va iniciar aquesta etapa divendres, amb el decret del Govern que posa fi a la fase 3 de la desescalada i que va deixar “sense efectes” les mesures de l’estat d’alarma. Tot i que la mobilitat total dins de Catalunya es va recuperar fa dos dies, no és fins aquest diumenge que està permesa, de forma generalitzada, entre CCAA i amb l’estranger, ja que s’obren les fronteres amb altres països de la Unió Europea. El País Basc i Cantàbria també van estrenar la ‘nova normalitat’ dos dies abans i van permetre la mobilitat entre les dues autonomies.
L’estat d’alarma es va decretar el diumenge 14 de maig. Sánchez va anunciar la decisió després que la xifra de morts arribés a 120 persones i hi hagués més de 4.000 casos confirmats. Les competències van quedar centralitzades en un comandament únic estatal, format per Sánchez i els ministeris de Sanitat, Interior, Transports i Defensa. Mossos, metges i tots els treballadors públics van passar a estar sota les ordres de l’Estat espanyol.
Les autonomies van passar a tenir únicament la competència en la gestió dels serveis però sota les “ordres directes” del govern espanyol, que havia d’autoritzar les propostes autonòmiques. El decret només permetia la circulació individual de la ciutadania per comprar productes bàsics, anar al metge, a treballar o per força major. Les escoles ja s’havien tancat prèviament. Amb l’estat d’alarma, van tancar els establiments no essencials.
Tensió amb la Generalitat
Des del primer moment, el president de la Generalitat, Quim Torra, es va oposar a l’estat d’alarma i la centralització de les decisions. “La recepta del president Sánchez i el govern PSOE-Podem és confinar la Generalitat”, va lamentar. El Govern va reclamar des del principi que el confinament de la població fos total amb la prohibició dels desplaçaments als lloc de treball excepte que fossin considerats essencials. Quinze dies després de declarar l’estat d’alarma, el govern espanyol va decretar el confinament total durant només dues setmanes, coincidint amb la Setmana Santa.
En aquell moment, la Generalitat va demanar que s’allargués i va defensar que s’haurien pogut evitar morts amb mesures més dràstiques. Una altra decisió de l’Estat molt criticada ha estat la centralització de les compres de material en un primer moment, que el Ministeri de Sanitat va rectificar en dies per la manca d’eficiència en assumir una tasca que és competència de les autonomies. Les autonomies també s’han queixat que a les reunions que els presidents han mantingut amb Sánchez, el cap de l’executiu espanyol es limitava a comunicar-los decisions ja preses i anunciades a la premsa.
Crispació creixent al Congrés
L’estat d’alarma només havia de ser avalat pel Congrés en cas de pròrroga. La primera, que es va debatre el 25 de març, va comptar amb un ampli suport i cap vot en contra. PP, Vox, Cs, PNB i Més País van votar a favor mentre ERC, JxCat i la CUP es van abstenir. En aquella primera pròrroga, Sánchez ja va rebre crítiques per una gestió que el PP va titllar “d’ineficaç” i per unes mesures que els grups independentistes consideraven que es quedaven curtes.
Vox va passar al ‘no’ a la segona pròrroga. També ho va fer la CUP. El govern espanyol va anar perdent suports. JxCat es va sumar al ‘no’ a la tercera pròrroga, aprovada el 22 d’abril. ERC també va acabar votant ‘no’ a la quarta pròrroga i el PP va advertir amb una abstenció. La votació més crítica va ser la cinquena, el 20 de maig, quan el PP va votar ‘no’ i l’executiu no va aconseguir que ERC tornés a l’abstenció. Tot i tenir el suport de Cs i el PNB, el PSOE va signar un acord amb EH Bildu per derogar la reforma laboral i assegurar-se que no votés en contra, la qual cosa va generar una crisi dins el govern.
És des d’aquella quarta votació que el govern espanyol s’ha recolzat en Cs amb qui ha assolit diversos acords per assegurar-se el seu ‘sí’, un suport criticat per la majoria que va facilitar la investidura. El PNB també ha tancat acords condicionats al fet que les autonomies recuperessin competències i ERC va tornar a l’abstenció a l’última pròrroga també a canvi de descentralitzar. Amb la fi de l’estat d’alarma en l’horitzó, la sisena pròrroga va ser menys ajustada però amb un PP cada cop més dur amb l’executiu.
Cogovernança i autonomia en fase 3
El decret de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma -entre l’11 i el 24 de maig- va introduir el principi de cogovernança en la gestió de la desescalada amb la promesa d’un major diàleg amb les autonomies. Amb la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma -fins al 7 de juny-, els ministeris de Defensa, Transports i Interior abandonaven el comandament únic i Sanitat passava a ser l’única autoritat delegada. A l’últim decret d’estat d’alarma, i després de l’acord amb ERC, el text introduïa el retorn de competències a les CCAA a partir de la fase 3.
Desescalada per fases
L’executiu espanyol ha utilitzat l’estat d’alarma per confinar i també com a instrument per acompanyar el procés de desconfinament asimètric per territoris i en tres fases, que es va anunciar a finals d’abril i ha acabat sent més ràpid del que es va dir inicialment. El govern de Sánchez ha defensat que ha estat un instrument “eficaç”, al qual es van vincular gran part de les ajudes econòmiques i ha argumentat que era necessari per limitar la mobilitat entre autonomies, tot i la desescalada. Un argument rebutjat per l’oposició i juristes, tant de dretes com d’esquerres, que per motius diferents l’han considerat abusiu.
Protestes de la dreta
El líder del PP, Pablo Casado, ha defensat el seu ‘no’ a les últimes pròrrogues argumentant que es podia substituir per legislació ordinària en matèria de seguretat nacional i salut pública. Demanaven aixecar-lo abans i desvincular les ajudes i la qüestió va derivar en atacs cada cop més durs contra Sánchez. Ciutadans de diversos barris d’arreu de l’Estat, com el de Salamanca a Madrid, van començar a protestar al carrer amb banderes espanyoles. Vox va animar a la protesta en plena pandèmia i va convocar concentracions en cotxe en contra de l’executiu.
Mecanisme constitucional
L’estat d’alarma està recollit a l’article 116 de la Constitució Espanyola per a situacions excepcionals, com una alerta sanitària. En concret, la Constitució diu que s’ha de declarar a través d’un decret acordat pel Consell de Ministres “per un termini màxim de 15 dies”. Per prorrogar-lo, cal l’autorització del Congrés. L’última vegada que es va declarar l’estat d’alarma va ser durant la vaga de controladors aeris l’any 2010.
