JxCat ha registrat aquest dimarts al Congrés una bateria de preguntes escrites dirigides al govern espanyol sobre el ‘Catalangate’. Junts demana explicacions sobre la contractació dels serveis del programari israelià Pegasus, de l’empresa NSO, per espiar polítics i membres de la societat civil catalana. Junts reclama a l’executiu de Pedro Sánchez que aclareixi si els ha contractat, amb quins costos econòmics, en quines dates i quin organisme o persona ho ha fet. També demana saber si les escoltes comptaven amb autorització judicial o si eren il·legals així com els motius per fer-les. Els senadors de Junts també han registrat preguntes sobre aquesta qüestió al Senat.
“Quina és la quantitat total gastada per l’estat espanyol en espionatge digital contra l’independentisme català en el marc de l’anomenat ‘Catalangate’, des del moment de l’adquisició del programa Pegasus, Candiru o similar fins al moment actual?”, pregunta.
En aquesta línia, la formació demana les quantitats que s’haurien gastat sota el mandat de Pedro Sánchez. Junts també pregunta sota quin concepte s’hauria autoritzat l’ús de fons reservats per espiar, de quina partida pressupostària haurien sortit els fons, quina instància estatal ho hauria autoritzat i si l’executiu ha tingut coneixement de les ordres de pagament.
“L’executiu actual coneix a partir de quin moment el govern espanyol va tenir interès en adquirir-lo?”, demana. El partit reclama saber si el govern té constància d’un intent de compra de Pegasus cap a finals de 2014 després de la celebració de la consulta del 9-N a Catalunya i si en algun moment li ha estat revocada la llicència d’ús per part d’NSO.
Fonaments legals i investigació
Junts pregunta “en base a quin fonament constitucional i legal” s’hauria ordenat el pagament de quantitats per espiar polítics catalans i si considera que és una pràctica “legítima”. El partit vol saber si, en cas de negar l’autoria, el govern espanyol es presentarà contra acusació contra qui sigui implicat.
Apunta a dimissions
La formació també apunta a la possibilitat que dimiteixin els ministres d’Interior, Defensa i Presidència; Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Félix Bolaños. “Considera el govern que han de continuar en els seus càrrecs?”, diu Junts.
“Democràcia plena?”
La formació també demana al govern espanyol si manté que “Espanya és una democràcia plena o consolidada quan ha quedat demostrat que és un Estat que es dedica a espiar il·legalment els seus ciutadans”. El partit també pregunta com s’explica que totes les víctimes estiguin vinculades a l’independentisme. “No és això un exemple de persecució cap a la dissidència política?”, sosté.
Estàndards europeus
Junts també assenyala que la Comissió Europea ha titllat d'”inacceptable” l’espionatge realitzat amb Pegasus a ciutadans europeus i que hagi dit que els Estats tenen el deure d’investigar els casos en què no s’ha respectat els drets fonamentals dels seus ciutadans. “Té el govern intenció de seguir aquestes indicacions?”, demana.
Afectació del dret de defensa
Un altre element que destaca Junts és el fet que s’hagi espiat advocats -com Andreu van den Eynde o Gonzalo Boye- la qual cosa pot haver afectat el dret de defensa i el deure de secret professional. “Quina explicació se’ls donarà i com es pensa reparar aquest dany?”, pregunta.
Espionatge a exiliats
Junts també fa referència a l’espionatge a polítics independentistes exiliats, com l’expresident de la Generalitat Carles Puigemont, i pregunta si el govern espanyol és conscient que la jurisdicció competent per investigar l’espionatge és la de l’Estat en el territori del qual s’ha intervingut el dispositiu.
