Els diputats de JxCat i els del PDeCat han registrat propostes de resolució per separat a la pròrroga de l’estat d’alarma que el govern espanyol sotmet al Congrés dels Diputats a partir de les 9 del matí d’aquest dijous. Les dues formacions afronten el debat amb criteris diferents i podrien escenificar la ruptura durant el propi debat, a la votació de les pròpies propostes de resolució (que tindrà lloc després del debat), o també a la votació final, que es produirà aproximadament a les 17h.
JxCAT i PDeCAT comparteixen el Grup Plural amb Compromís, Més País i BNG i fonts de la formació de David Bonvehí apunten que malgrat la possible separació la intenció es mantenir-s’hi per no provocar que tots els seus integrants hagin de passar al Grup Mixt.
Actualment al grup hi ha quatre diputats del PDeCat i quatre de JxCat. Els dels PDeCat són Ferran Bel, Sergi Miquel, Genís Boadella i Concepció Cañadell. Per JxCat la portaveu, Laura Borràs, Mírian Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola.
El PDeCat ja va avisar dilluns que els seus quatre diputats votarien a favor de la pròrroga de l’estat d’alarma, mentre que JxCat no ha fet públic el sentit del seu vot. Aquest dimecres les diferències s’han evidenciat a la presentació de les propostes de resolució dels grups parlamentaris sobre la pròrroga de l’estat d’alarma.
JxCat ha registrat 19 propostes de resolució signada per la portaveu del grup, Laura Borràs, que reclama que la durada de l’estat d’alarma sigui d’un màxim de dos mesos i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sigui qui defensi una hipotètica nova pròrroga.
Entre altres, també reclama que el decret permeti establir confinaments domiciliaris i que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que operen a Catalunya estiguin sota l’autoritat del conseller d’Interior, que els podrà imposar serveis extraordinaris.
El PDeCat, per la seva banda, ha presentat tres propostes de resolució signades per Ferran Bel perquè l’estat d’alarma duri quatre mesos, fins el 9 de març, i que el president espanyol hagi de comparèixer cada dos mesos al ple del Congrés per retre comptes de la situació, mentre que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ho ha de fer cada 15 dies.
