Els primers dies de judici i les brillants intervencions de tots els presos polítics han fet evident que ni el 20-S ni l’1-O hi va haver violència per part de la ciutadania i que els polítics no van cometre cap delicte tret del d’acomplir el mandat democràtic que els havia portat a les institucions.
Els nervis al Tribunal Superior han augmentat aquests dies (hi ha més de 75 magistrats), especialment després de veure les flaqueses i errors de la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat. És per això que, segons publica El País, un sector de jutges de l’alt tribunal pretén reformar el Codi Penal afinant-lo amb un delicte concret per poder aplicar dures penes als presos polítics fent una interpretació retroactiva.
I és que un bon grapat de jutges del TS advoquen per una reforma del Codi Penal per introduir un nou apartat dins del delicte de rebel·lió amb penes menys dures quan es desacaten resolucions dels alts tribunals relacionades amb els fins de la rebel·lió. Es configuraria així un delicte de desobediència especialment agreujada.
Tècnicament consistiria a afegir un article 472bis a l’actual 472 (el qual regula la rebel·lió), per castigar a l’autoritat o funcionari públic que de manera “greu” o “reiterada” desatengués els requeriments del Tribunal Constitucional per a qualsevol dels fins recollits a l’actual delicte de rebel·lió (com “declarar la independència d’una part del territori nacional” o “derogar, suspendre o modificar la Constitució”).
La forquilla de penes que es proposa d’inici aniria de tres a set anys de presó. La mateixa reforma s’aplicaria al delicte de sedició (article 544 del Codi Penal, el que l’Advocacia de l’Estat atribueix als principals acusats del Procés).
