El Tribunal Suprem ha encetat la setmana amb la declaració d’un dels màxims responsables de l’operatiu policial durant l’u d’octubre. L’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha fet un relat calculat – i parcial – dels fets. Ja als primers minuts, a preguntes de la Fiscalia, ha assegurat que l’actuació de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola va ser “proporcional”, adequada a la llei i, sobretot, “emparada per l’ordre judicial” d’impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
Segons Nieto, el que va passar l’1 d’octubre al davant dels centres de votació “no van ser, tècnicament, càrregues policials”, sinó que es va utilitzar la força “per evitar que les unitats policials es veiessin acorralades”. Una actuació, assegura el testimoni, que es va veure justificada perquè “l’escenari va ser el pitjor possible, amb més resistència de la que esperàvem. A més, Nieto ha assegurat que “si hagués requerit més força, hauria estat totalment emparada per la llei”. Vaja, que els votants encara van estar de sort de no rebre més cops de porra, puntades de peu i cops de puny…
L’antiga mà dreta de Zoido també ha assegurat que no es van fer més actuacions a la tarda “per simple qüestió física”. És a dir, que els policies i guàrdies civils estaven exhausts després d’aixecar-se a les quatre de la matinada. Alhora, Nieto ha tret pit de l’actitud dels agents espanyols. “Tot i el cansament i les lesions, cap d’ells va demanar la baixa”.
La “inoperància” dels Mossos
Ara bé, de la seva declaració a preguntes del Ministeri Fiscal, el més rellevant és el seu punt de vista respecte de l’actuació i l’actitut dels Mossos d’Esquadra, amb el Major Trapero al capdavant, en les reunions prèvies i durant la jornada del referèndum.
Literalment, Nieto ha assegurat que els Mossos van mostrar “molt poca predisposició a l’ajuda i la coordinació” del dispositiu policial. Diu que sempre sortien amb excuses i amb dades inconnexes, i els acusa, tant als comandaments com al Conseller d’Interior Joaquim Forn, de tenir una “visió esbiaixada de la realitat”.
Segons Nieto, les concentracions “tumultuàries” i amb “actes de violència” – sense especificar quins – que havien provocat l’ANC, Òmnium i els CDR davant de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, feien imprescindible un dispositiu que contemplés l’ús de la força. Punt de vista que, assegura, no compartien ni Trapero ni la resta de Mossos. Explica Nieto que, des de la primera interacció entre cossos policials, el Major va expressar la seva “disconformitat” amb la presència de milers d’agents de Policia espanyola i Guàrdia Civil i, també, que es va rebre “malament” la decisió de situar al Coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant del dispositiu policial.
Alhora, relata Nieto que tant Forn com Trapero van assegurar que “no caldrien càrregues” perquè les jornades del referèndum, com totes les anteriors, es desenvoluparien en un ambient “festiu i familiar”. De fet, Nieto creu que les reunions de la Junta de Seguretat prèvies a l’u d’octubre van ser “surrealistes”, ja que estaven mirant de trobar la manera d’evitar el referèndum “amb els mateixos que l’havien organitzat”. Si el Govern Puigdemont hagués volgut complir amb els requeriments judicials, diu l’exsecretari d’Estat de Seguretat que hi hauria hagut prou “desconvocant el referèndum”.
Una situació que, a ulls de Nieto i de les forces espanyoles, no va ser així ni molt menys. Qualifica del tot “insuficient” l’actuació dels Mossos durant l’u d’octubre. L’exnúmero 2 del Ministeri d’Interior ha fins i tot minimitzat el paper dels agents catalans, tot i que, objectivament, els Mossos d’Esquadra van aconseguir requisar moltes més urnes que no pas Guàrdia Civil i Policia espanyola.
Imatges i ferits “falsos”
Per acabar-ho d’adobar, José Antonio Nieto, amb l’ajuda de la Fiscalia, ha afirmat que les imatges de persones sagnant a les portes dels col·legis electorals podrien no ser veraces. De fet, Nieto ha recalcat que moltes de les imatges vistes per televisió eren de gent que “semblava” que sagnava i que, d’altres, eren “d’altres manifestacions”. Alhora, però, ha tornat a lloar la feina dels agents espanyols. Uns funcionaris que, tot i “les actituds violentes”, amb llançament d’objectes de tota mena – segons Nieto –, sempre van posar per damunt de tot el compliment del mandat judicial.
Un mandat que, a ulls de José Antonio Nieto, “no posava per sobre la convivència ciutadana respecte el compliment de la llei”. Garantir aquesta seguretat als carrers, segons Nieto, no passava per “deixar que se celebrés” el referèndum.
