L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha analitzat amb detall en l’entrevista d’avui al diari Ara el naixement de la Crida Nacional per la República com una força amb “nova cultura política”.
El líder de Junts per Catalunya veu el moviment encetat amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president legítim, Carles Puigdemont, com “una oportunitat a una nova manera de fer política, més participativa, menys opaca de la que fan els partits i on els mateixos lideratges, sense renunciar a ells, tinguin patrons de comportament diferents dels que avui ofereixen els dels partits polítics”. Conscient que aquesta aposta “redissenya” el mapa polític nascut de la Transició, ha destacat el paper dels partits durant el procés, que han intentat respondre a les demandes de la societat catalana. Tanmateix, assegura, amb unes estructures que s’han vist superades: “Ho hem vist en la resposta de la militància tant en l’últim congrés d’ERC com en el del PDECat”.
La refundació de l’antiga CDC?
Sànchez s’ha mostrat categòric a l’hora de desmentir que el projecte de la Crida sigui la refundació de CDC, ara PDeCAT: “A la cuina de la Crida hi ha actors de l’antiga CDC, destacats exdirigents socialistes, antics alcaldes d’ICV a l’àrea metropolitana… i sobretot persones que mai han militat en cap partit”. En aquest sentit, assevera que “potser algú del PDECat desitja que la Crida sigui una nova refundació del seu espai polític i potser també algú des d’ERC vol que sigui així”.
El pres polític assevera, però, que aquest debat sobre els objectius de la Crida s’emmarquen en la “confrontació” d’espais entre el PDECat i ERC: “Alguns troben la seva justificació per seguir fent el que els partits tradicionals han fet des del 1978. Però ara toca fer un nou pas, un nou instrument cap a la República. Per això la Crida no busca una refosa de partits, no neix per establir ni quotes per partits ni per intercalar partits en llistes electorals. Això és part de la vella política. La Crida no serà la refundació de res, que ningú es faci il·lusions i sobretot que ningú es preocupi”.
