Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans ha manifestat el seu “ple desacord” amb la possibilitat que una eventual Llei d’Amnistia pugui deixar sense investigar i enjudiciar els agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, implicats en les vulneracions que van produir-se l’1-O.
L’entitat en defensa dels drets humans ha advertit que “la tortura i altres tractes inhumans i degradants no són amnistiables” d’acord amb el dret internacional dels drets humans. Irídia exerceix l’acusació popular en els dos procediments oberts a Barcelona, així com la particular en representació de 13 persones afectades, entre les quals Roger Espanyol, el jove que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma el dia del referèndum.
“Qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades i no pot desconèixer les disposicions del dret internacional dels drets humans”, ha assenyalat Irídia.
Delictes de tortura i contra la integritat moral durant l’1-O
L’entitat, ha destacat que en la decisió d’enviar a judici els 52 agents de la policia espanyola per la seva actuació a Barcelona l’1 d’octubre de 2017, el jutge instructor va considerar que no només es podrien haver comès delictes lleus o menys greus de lesions, sinó també delictes de tortura i contra la integritat moral.
“L’amnistia és una eina excepcional, destinada a la resolució de conflictes i a la reconciliació”, ha remarcat Irídia que ha afegit que tot i que es tracta d’un conflicte polític que podria resoldre’s amb una eina política com aquesta, el Dret Internacional, estableix que les amnisties “no poden limitar el dret de les víctimes del delicte de tortura a un recurs efectiu, així com a la reparació”. Alhora, ha insistit que tampoc poden “obstaculitzar el dret de les víctimes i del conjunt de la societat a conèixer la veritat de les violacions comeses”.
En aquest sentit, ha remarcat que “la recerca de la pau i la convivència no és incompatible amb la lluita contra la impunitat, tal com reiteradament han defensat diferents mecanismes internacionals de protecció dels drets humans que vinculen l’Estat espanyol”.
Des del punt de vista d’Irídia, una amnistia relativa als delictes de tortura que posés fi a l’enjudiciament d’aquests fets “vulneraria les obligacions de l’Estat espanyol com a membre de la Convenció contra la Tortura, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Drets Humans”.
A banda, ha indicat que una de les conseqüències de l’obligació dels estats a investigar i condemnar els actes de tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants és oferir garanties de no repetició. “El marc de negociacions actual brinda una oportunitat única en aquest sentit per la via de la prohibició de les bales de goma i la creació d’un mecanisme extern i independent de supervisió i investigació de les actuacions policials, entre d’altres”, ha sentenciat.
➡️ Com a entitat de defensa de ddhh que exerceix l’acusació popular en els dos procediments oberts a Barcelona, i la particular en representació de 13 persones afectades, recordem que qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades.
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) September 18, 2023
