Una nova polèmica a l’executiu espanyol ha succeït després que s’hagi descobert que el Ministeri d’Interior, ha destinat una part significativa de la seva partida pressupostària perquè es donin classes d’anglès als alts càrrecs del ministeri.
Així, s’ha accentuat la polèmica sobre la gestió que Grande-Marlaska està fent de la seva cartera. El ministre va haver d’enfrontar-se a l’opinió pública, després que Interior tramités la compra d’una cinta de córrer de 2.700 euros, a la residència del ministre, perquè per motius de seguretat “hi havia dificultats per fer ús de la pràctica esportiva a l’aire lliure”.
En aquest cas, però, Interior va contractar a dit els professors particulars d’anglès, amb una partida de 14.972 euros. És a dir, a uns escassos 28 euros que obligarien a fer que aquest contracte es fes a través d’un concurs públic. Alguns dels càrrecs que estan reben les classes són la directora de la Benemèrita, María Gámez; el director general de la Policia, Francisco Pardo; i Grande-Marlaska, que rep classes de francès i anglès.
Aquesta informació és especialment polèmica des de diferents aspectes. En primer lloc, perquè mostra que s’està pagant amb diners públics formacions a alts càrrecs. És a dir, posa en dubte si hi havia altres persones amb una millor formació a qui no es va considerar per aquests càrrecs, o bé si el sector de la seguretat necessitaria actualitzar-se i aprendre anglès.
En segon lloc, mostra que si estan rebent aquestes classes és perquè els càrrecs no tenen un nivell mínim en llengua anglesa- Val a dir, que en molts càrrecs públics hi ha requisits indispensables, i que si els ministres han de comunicar-se amb altres homòlegs europeus, haurien de tenir un mínim nivell per accedir a aquest càrrec. Això succeeix en moltes altres feines públiques, amb la diferència que en moltes ocasions el ciutadà ha de pagar de la seva butxaca aquesta educació que li donaria accés al lloc de treball.
En tercer lloc, es pot afirmar que gairebé 15.000 euros públics són una quantitat significativa que es podria haver atribuït arbitràriament o amb favoritismes, i demostra una picardia de baixa volada en atribuir aquests càrrecs a dit amb una suma molt propera a l’exigible en concursos públics. Per tant, que malgrat que estan actuant acord amb la legalitat, mostra una ètica discutible, ja que es podria haver provat d’eludir el concurs públic.
Finalment, denota que podrien no estar fent el conjunt de tasques que els pertocarien, ja que com ha afirmat el ministre d’Interior, la finalitat d’aquests cursos és que els alts càrrecs puguin tenir reunions “amb homòlegs d’altres països” i, inevitablement, causa que l’opinió pública es plantegi què han estat fent fins ara, si no tenien aquestes competències en llengua anglesa.
