La darrera sessió matinal d’aquesta setmana al Tribunal Suprem ha permès escoltar el relat dels responsables dels dispositius de seguretat de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil per l’1 d’octubre. Tant Sebastián Trapote – ex cap Superior de la Policia a Catalunya – com Ángel Gozalo – ex cap de la Guàrdia Civil a Catalunya – han mirat de mantenir viu el relat de violència i alçament civil contra les forces de seguretat espanyoles, amb la connivència del Govern Puigdemont i, també, dels Mossos d’Esquadra.
Trapote ha arrencat les acusacions posant molt d’èmfasi en les “enormes dificultats” que van tenir per accedir als col·legis electorals durant la jornada del referèndum. Ha explicat que els manifestants, amb actitud de “virulència extrema”, van decidir fins i tot fer cadenes humanes per impedir la seva tasca i, al contrari del que diuen les imatges, empentar-los abans que comencessin les càrregues policials.
En el seu torn, Gozalo ha reafirmat el testimoni del seu predecessor i, fins i tot, ha assegurat que els CDR tenien “formació teòrica i pràctica” de resistència per aconseguir defensar el referèndum. Segons el Guàrdia Civil, li va semblar que l’actitud de l’independentisme era “prebèl·lic”.
Les forces de l’Estat, “assetjades”
A més a més, Ángel Gozalo ha assegurat que tots els milers d’agents de la Guàrdia Civil van notar la tardor de 2017 un clima d’especial hostilitat contra seu. El motiu, creu, que l’independentisme “els tenia ganes” perquè eren ells qui estaven fent tot per impedir el referèndum abans de l’1 d’octubre.
Gozalo ha relatat que hi va haver més d’un centenar d’episodis d’assetjament a agents però, també, a familiars i amics dels implicats. Ha assegurat que diversos quarters de la Benemèrita van patir tota mena d’accions de la ciutadania, amb el clar objectiu d’intimidar-los.
A més, ambdós caps de Guàrdia Civil i Policia espanyola han assegurat que ciutadans van seguir els cotxes dels agents desplaçats per tot el territori per narrar en tot moment on estaven situats. Així, diuen, aconseguien avisar a les persones concentrades davant els col·legis més propers.
“Violència obstinada” i suposades lesions
Trapote, sense aportar proves o imatges gravades pels policies espanyols, ha assegurat que si hi va haver xocs l’u d’octubre entre els dos bàndols, va ser per culpa de les “agressions” dels manifestants. Ara bé, a preguntes de les defenses, ha tingut molts més problemes per parlar de violència, ja que, per exemple, ha reconegut que en cap moment hi va haver armes i que tampoc no hi va haver policies ferits de gravetat.
Els Això sí, l’antic cap de la Policia espanyola a Catalunya no ha tingut cap dubte en dir que els van llençar tota classe d’objectes abans fins i tot de les famoses càrregues.
Fruit d’aquesta violència dels manifestants, han aparegut dues noves contradiccions entre els testimonis. La primera, el nombre d’agents espanyols ferits durant la jornada del referèndum. Trapote i Gozalo, com els anteriors testimonis d’aquesta setmana, han dit una xifra cadascun. Ara bé, Ángel Gozalo, a diferència del que van reconèixer l’exnúmero dos d’Interior, José Antonio Nieto i el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha assegurat que sí que hi va haver 5 agents de la Guàrdia Civil obligats a demanar la baixa per lesions.
Els Mossos, culpables de passivitat
Més enllà d’això, un altre punt clau era el seu punt de vista sobre el paper dels Mossos d’Esquadra i el Major Trapero. A preguntes de les acusacions, moltes d’elles amb la resposta ja induïda, tots dos testimonis han acusat el cos policial de passivitat “manifesta” i de poca o nul·la col·laboració en l’elaboració del dispositiu.
De fet, aquesta setmana ens hem fet un tip d’sentir a dir que el gran greuge dels Mossos va ser, precisament, decidir que per sobre del compliment del mandat judicial – és a dir, impedir com fos el referèndum – hi havia la tasca de garantir la seguretat i la convivència als carrers.
Per tot plegat, Trapote i Gozalo han assenyalat que el dispositiu que pretenien desplegar els Mosos – i que ells no van arribar a veure – seria “del tot insuficient” i que estava destinat, no a aturar l’1 d’octubre, sinó a garantir el funcionament de la jornada. Quelcom, a parer seu, impensable per un cos de seguretat judicial espanyol. Potser, això justificaria que setmanes abans de l’1 d’octubre, i abans que decidissin actuar en solitari, Policia espanyola i Guàrdia Civil ja tenien dissenyat un dispositiu propi on no s’hi incloïa la cooperació i coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
Actuacions “exquisides” en les càrregues
Per últim, tots dos comandaments han defensat la “professionalitat” dels agents que van acudir als centres de votació l’1 d’octubre. Asseguren que van actuar seguint ordres judicials, aplicant els criteris de “proporcionalitat” i, fins i tot, que en moltes ocasions van decidir no actuar “per no causar greuges massa elevats”. Vaja, que no van arrencar a carregar perquè no van voler…
Fins i tot, Trapote ha defensat que el 20 de setembre, nombrosos agents de la Policia espanyola intentessin entrar a la seu de la CUP. Assegura que van fer-ho perquè “hi havia seriosos indicis que allà hi havia material del referèndum”. Resulta, però, que el que hi havia era publicitat del partit.
