Juan Carlos Girauta és un giracamises professional de la política. Fins ara es coneixia la seva trajectòria en tres partits diferents dels quals va anar saltant en funció dels seus interessos després d’acumular fracassos polítics a les formacions que abandonava.
Però, en una entrevista de to distès a El Mundo, Girauta ha deixat clar que és un autèntic expert en canviar de partit i que els canvis han estat motivats per objectius diversos menys els ideològics. Ha explicat que amb 15 anys era comunista, concretament maoista i que ho va per a divertir-se i per a poder lligar.
Una trajectòria d’extrema esquerra a extrema dreta
Després deixà el comunisme, amb poc més de 20 anys, per a militar al PSC. Segons ell, perquè tenien una visió d’Espanya, en aquell moment, ‘il·lusionant’. Potser, en veure que la seva carrera política no tenia prou projecció i que, fins i tot, el discurs del PSC podia resultar massa catalanista per a ell, va marxar. De fet, ha arribat a afirmar que el PSC és ‘un partit nacionalista més’. És més, posteriorment, va escriure el llibre ‘La verdadera història del PSOE’ (2010, Ed. Buenas letras) molt dur on explicava que va deixar el partit ‘quan a la seu del PSC es va aplaudir’ l’assassinat d’ETA de l’ultra d’extrema dreta Sáenz de Ynestrillas”.
Així que va anar a parar al PP i s’hi va presentar un total de 3 vegades. En cap d’elles va aconseguir representació i, posteriorment, com ja és imaginable, deixà el partit. Va ser el 2003 per partible doble a les eleccions municipals a Castelló d’Empúries i al Parlament. El 2004 al Congrés dels diputats però en aquesta ocasió per Girona.
Finalment, orfe de partit, acaba a Ciudadanos, ja que hi encaixa a la perfecció: un català que se sent espanyol. De la mà del també tertulià Javier Nart, entra al Parlament Europeu com a número dos. Ara és un dels sequaços d’Albert Rivera a Madrid.
