La guerra bruta de les clavegueres de l’Estat contra els líders independentistes no només no ha minvat des de l’inici del procés sinó que ha augmentat la seva repressió i virulència. En aquest cas, s’ha intensificat amb l’objectiu d’intentar abatre políticament Laura Borràs, diputada a Madrid per JxCat, una de les persones de confiança del president a l’exili, Carles Puigdemont, i que abandera un discurs clar i determinat per a assolir la independència que espanta els poders fàctics estatals.
Aquests últims dies, Laura Borràs és al centre del punt de mira dels tentacles de l’Estat que abasten la caverna mediàtica, la policia, la política i la justícia i no és casual tenint en compte que JxCat opta pel ‘No’ a la investidura de Pedro Sánchez. Tot i això, el relat creat per a intentar erosionar la seva figura, però, torna a ser fum, com ja ha passat amb altres líders independentistes.
I no és una afirmació fruit d’una sensació: és que així mateix es pot apreciar en llegir el tripijoc argumental de la Guardia Civil en l’informe enviat a la jutgessa al qual La República ha tingut accés en exclusiva. I no és poca cosa, ja que cal tenir en compte que aquest text és amb el que es va basar la magistrada espanyola per a iniciar la investigació a la independentista.
El matusser malabarisme de la benemèrita és digne d’estudi. En un dels paràgrafs concloents s’hi pot llegir textualment: “Com a conclusions en aquest informe, s’assenyala que hi ha una sèrie de proves i indicis que indiquen una possible irregularitat en la contractació” en referència la gestió de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Tot en condicional i amb molts mots per a expressar que no hi ha res fefaent i, en canvi, tot és ple d’hipòtesis.
Però això no acaba aquí, la policia espanyola afegeix: “la forma de facturar, en el període 2014-2017, no s’ajustaria a la legalitat […] encara que aquestes irregularitats no es poden considerar fets delictius”.
És com si la Guardia Civil estigui demanant a la justícia espanyola que s’encarregui de convertir aquestes presumptes irregularitats en fets delictius. Un modus operandi que va quedar retratat amb tot el procés judicial amb la macrocausa i el judici farsa a l’1-O contra els presos polítics.
