Espanya ha aconseguit a la Unió Europa el que nega a Catalunya, l’ús del català quan es pretén accedir o dirigir-se a institucions de l’Estat.
I és que el Tribunal General de la Unió Europea veu “discriminatori” que a les oposicions de la Unió Europea només s’exigeixi l’anglès, l’alemany o el francès com a segona llengua i que s’exclogui altres idiomes com el castellà o l’italià. Arran d’una queixa d’Espanya i Itàlia perquè unes proves només demanaven dominar com a segona llengua l’anglès, l’alemany o el francès, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg ha anul·lat aquest dimecres les oposicions impugnades perquè no ho considera “justificat” ni “proporcionat”. Així, la justícia dona la raó a Espanya i conclou que amb aquesta limitació “s’afavoreix a determinats candidats”.
El 2016 l’Oficina Europea de Selecció de Personal (l’EPSO) va publicar unes oposicions per tria nous funcionaris de la Comissió Europea i de l’Oficina Antifrau de la UE. S’exigia que, a més de la llengua materna, els candidats tinguessin un nivell mínim B2 d’alemany, francès o anglès perquè aquests són els principals idiomes de treball en aquestes institucions. A més, el formulari de candidatura només es podia omplir en aquests idiomes.
Espanya i Itàlia van impugnar les oposicions davant del TGUE en considerar “discriminatori” i “arbitrari” els requisits lingüístics.
