Carme Forcadell i Dolors Bassa van escriure una carta a Directe!cat, ara LaRepública.cat durant els mesos que van passar a Alcalá Meco. La carta forma part d’un reportatge publicat a Revista Mirall sobre l’oblit de les preses polítiques.
Com és el dia a dia a la presó? Què en pensen les companyes de per què esteu a la presó? Han establert bones relacions amb algunes d’elles?
Tots els dies són iguals, les hores passen molt lentament, ens passem més de 15 hores tancades en una cel·la de vuit metres quadrats, en tot moment ens fan sentir que estem a la presó, les sensacions són de solitud i impotència. Les companyes no entenen per què estem tancades amb elles a la presó i ens ho pregunten perquè els ho expliquem. Hem establert bones relacions amb totes, i fins i tot molt bones amb algunes.
Creieu que es parla poc de les preses i exiliades? Per què? Com es viu aquest fet des de dins?
Es parla més dels presos que de les preses perquè tenim una societat masclista i aquesta situació es veu i reflecteix en tots els indrets. Cal canviar la societat, feminitzar-la, fer que la mirada feminista sigui present arreu, aquest serà un canvi de veritat, una revolució. Per això agraïm molt l’esforç de les nostres famílies i de les organitzacions de dones per visibilitzar-nos, i també moltes companyes dels partits i del Parlament i de la societat en general. Ho agraïm moltíssim.
Noteu l’escalf del carrer?
I tant, cada dia en les cartes que rebem i també en tot el que ens expliqueu els familiars i amics i amigues que ens vénen a veure. En totes i cadascuna de les cartes que rebem sentim solidaritat, suport i estima, és el que més ens ajuda a suportar aquesta injusta situació. L’únic que ens sap greu és no poder-les contestar totes, però llegir-les és un dels únics moments agradables del dia. També ens expliquen tots els actes de suport que es fan a Catalunya i ho volem agrair, n’estem orgulloses.
Teniu esperances de sortir aviat en llibertat?
Esperem que el jutge resolgui els recursos que hem interposat perquè no hem comès cap delicte. No hi ha hagut violència, això ho sap tothom. També som conscients que és un conflicte polític i que l’error és intentar resoldre’l jurídicament. Tenim esperança i confiem en el país.
