Enric Millo s’ha erigit aquest matí com la principal prova acusatòria de Fiscalia, Advocacia de l’Estat i VOX. Com a testimoni i, per tant, obligat per llei a dir la veritat, l’antic delegat del Govern espanyol a Catalunya ha assegurat que la tardor de 2017 hi va haver violència a Catalunya “provocada pels manifestants que volien impedir l’actuació de la policia judicial”.
Si bé ahir l’exnúmero dos d’Interior, José Antonio Nieto, va reconèixer que cap agent espanyol va ser atès i/o hospitalitzat durant l’1 d’octubre, avui Millo ha relatat que va veure “cames fracturades, dits trencats i armilles protectores rajades de banda a banda”. Uns fets, segons Enric Millo, “esfereïdors” i resultat de la “provocació” d’aquells que van acudir als col·legis electorals a votar i, de pas, a fer de “muralla humana” contra la Policia espanyola i la Guàrdia Civil.
L’independentisme “és violent”
L’exdirigent popular, de fet, ha assegurat que “no tot l’independentisme ho és, però és innegable que l’independentisme és violent”. La millor prova de tot plegat, diu Millo, les accions i actituds violentes realitzades durant l’1 d’octubre per defensar les urnes i els col·legis electorals.
Segons Enric Millo, hi va haver llançament d’objectes “incendiaris”, tanques i tota mena de pedres contra els agents espanyols. El plat estrella, però, va ser la ‘Trampa del Fairy’: ruixar el terra amb detergent per fer relliscar els agents i, posteriorment, rebentar a puntades de peu el cap dels agents.
A més, assegura Millo que es van utilitzar les arts marcials per “colpejar a la nuca” als policies i guàrdies civils.
Imatges i ferits ‘fake’
Mentrestant, Enric Millo també ha volgut rebaixar el nombre de ferits durant les càrregues policials. Reconeix Millo que “no li van arribar xifres oficials de persones civils ateses i/o lesionades”, però ha dit ben clar que no es creia el que les imatges mostraven.
Un exemple clar, segons l’exdelegat del Govern espanyol, la dona a qui agents de la Policia espanyola van trencar els dits de la mà en una escola catalana. Millo ha dit que, quan va arribar a casa, es va trobar la seva filla plorant per la duresa d’unes imatges que, posteriorment, han resultat ser, sempre segons la seva versió, “falses” – el que va passar és que finalment no hi havia tantes fractures, no que no haguessin ocorregut els fets.
Tot plegat, però, sense aportar cap mena de prova, ni explicar on ni com es van produir aquests fets. Només la seva paraula perquè, com ell mateix ha reconegut, “presencialment” no n’ha viscut cap. Per cert que fonts de la defensa de Jordi Cuixart expliquen que es plantegen denunciar Enric Millo per ‘fals testimoni’.
Polítics i entitats, agitadors dels carrers
Més enllà dels episodis “desafortunats” de la jornada del referèndum, Enric Millo ha assenyalat que, a partir de les resolucions del Parlament del 6 i 7 de setembre, el clima a Catalunya va ser un constant in crescendo de conflictivitat, d’accions “organitzades d’intimidació i amenaça” contra tota activitat de les comitives judicials. Als comandaments d’aquestes actuacions, ANC, Òmnium i, de retruc, també els CDR. De fet, Millo ha insinuat que, “més o menys formalment”, les entitats organitzaven i coordinaven les accions dels Comités.
Ara bé, si algú té la culpa de la violència viscuda durant el 20 de setembre i, especialment, l’1 d’octubre, Enric Millo assenyala directament el Govern Puigdemont. Els acusa d’enviar la gent, “enganyada”, als carrers per “defensar les urnes i les institucions”. Això, diu Millo, és esperpèntic perquè les comitives judicials “no anaven a atacar res” sinó a protegir la integritat de la sobirania nacional.
Puigdemont l’irresponsable
En tot el seu relat, l’exdelegat del Gobierno ha identificat Carles Puigdemont com un “irresponsable”, entestat a convocar el referèndum tot i ser conscient que això provocaria un conflicte i que, davant les situacions viscudes al carrer, no va ser capaç de reflexionar i desconvocar el referèndum.
En lloc d’això, explica Millo que Puigdemont va dedicar els esforços a ruixar amb gasolina els ànims de l’independentisme.
Mossos polititzats i ineficaços
Enric Millo, que també va ser present en la Junta de Seguretat del 28 de setembre, ha assegurat que va ser “esperpèntic” estar reunits per mirar d’impedir el referèndum amb els mateixos que el volien promoure. Una reunió on hi va haver retrets, segons Millo, i on ha assenyalat directament els Mossos d’Esquadra i el Major Trapero.
El cos policial, diu, “estava clarament alineat amb l’independentisme”. La prova més fefaent, segons l’exdirigent popular, que Trapero i els Mossos “criticaven la presència de Guàrdia Civil i Policia espanyola” alhora que asseguraven que “complirien la tasca judicial mentre garantirien la normal convivència durant la jornada del referèndum”. Millo, visiblement indignat, reblava que “quin referèndum s’havia de celebrar, si estava declarat il·legal”.
A més, Millo ha dit que no la tasca dels Mossos va ser “marcadament ineficaç”. No van complir, assegura, el mandat judicial d’impedir el referèndum i interceptar el material electoral. Si les forces espanyoles van actuar, explica, va ser “obligats per la incapacitat” dels policies catalans per complir les ordres del sistema judicial.
La culpa de tot plegat, diu Millo, la poca voluntat de coordinació amb la resta de cossos de seguretat de l’estat, alhora de no voler confrontar-se amb la ciutadania catalana.
DUI “no” simbòlica
Per últim, el Ministeri Fiscal li ha preguntat a Enric Millo per la Declaració Unilateral d’Independència i l’aplicació de l’article 155. L’exdirigent popular relata que Carles Puigdemont, dies abans del 27 d’octubre, li va preguntar si “convocant eleccions”, es tiraria endavant igualment aquest precepte de la Constitució espanyola.
Com que el delegat del Gobierno se’n va rentar les mans, recordant que això seria decisió del Senat, aleshores Puigdemont va proclamar una DUI que, diu Millo, “per res del món va ser simbòlica”. La situació del país no feia pensar que fos cap mena de broma, assegura Millo.
Marchena al rescat
En les més de dues hores d’interrogatori de la Fiscalia, Enric Millo ha viscut en un oasi. Ara bé, en el torn de les defenses, els advocats Andreu Van den Eynde – Junqueras i Romeva –, Xavier Melero – Forn –, Jordi Pina – Sánchez, Rull i Turull – i Benet Salellas – Cuixart – han tret els colors a l’exdelegat del Govern espanyol mentre el jutge Manuel Marchena els ho ha permès.
Entre altres aspectes, Millo ha reconegut que “no ha vist ni viscut” cap de les accions violentes que ha relatat, que no va demanar informes policials tot i els nombrosos casos de “tensió i amenaça” contra la seguretat i la convivència ciutadana i, el més rellevant de tot, que no podia identificar els agents policials que van assegurar-li que dins l’ANC, Òmnium i els CDR hi havia “molta gent” violenta.
Alhora, a preguntes de Melero – novament interrogador excel·lent – ha mirat de culpar els Mossos d’Esquadra de no efectuar detencions durant el 20 de setembre tot i que la comitiva judicial havia demanat ajuda. L’advocat de Quim Forn li ha demanat per què no es va detenir gairebé ningú si hi havia tanta violència, i Millo ha vingut a dir que va ser per “ineficàcia policial”.
Tot i això, davant les contradiccions i les errades que estava cometent Enric Millo, Marchena ha sortit al camp per fer de cotxe escombra. A cada pregunta incòmoda i que deixava Millo en fora de joc, Marchena ha optat per dir que “no era rellevant la qüestió” i demanar noves preguntes.
Fets que les defenses, que comencen a veure el llautó al Tribunal que jutja el procés, i els mateixos acusats, cada vegada veuen més clar com, a poc a poc, el Suprem mira de protegir tots aquells testimonis que poden afavorir les tesis de les acusacions.
