Les treballadores dels Serveis d’Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) alerten que estan “desbordades” davant del creixent nombre de casos i reclamen al Govern millores en les seves condicions laborals. També demanen reduir ràtios i unificar el model d’organització dels 17 centres catalans. Exigeixen mesures per garantir la cura emocional de les treballadores i un abordatge integral de la violència masclista. Igualtat i Feminismes diu que oferir una xarxa de suport a les víctimes òptima és “una prioritat”, i recorda les millores que s’han implementat en els últims anys. Amb tot, anuncia que està treballant per redefinir el model i aplicar en els propers mesos mesures concretes per adequar-lo a les necessitats actuals.
El primer SIE de Catalunya va crear-se l’any 2005 amb l’objectiu d’oferir acompanyament terapèutic a dones, infants i adolescents que havien patit alguna situació de violència masclista. Tot i que després de 18 la finalitat d’aquests instruments continua sent la mateixa, la realitat de la societat actual i, sobretot, la visibilitat d’aquests serveis ha variat significativament. El primer trimestre de 2022 els SIEs catalans van atendre 8.367 dones i 1.513 infants, fills i filles d’aquestes. Aquesta xifra representa gairebé el doble dels casos que van registrar-se en el mateix període de 2021.
“Les condicions amb què es van posar en marxa al principi eren unes i les millores que s’han anat implantant al llarg del temps no es corresponen amb l’augment del número de casos que rebem o amb les noves formes de violències que han sorgit”. Així ho ha assegurat la Cèlia, membre de l’Assemblea de Treballadores dels SIE, que alerta que les ràtios que es registren en alguns centres fan que les professionals que hi treballen – psicòlogues, advocades, treballadores socials, educadores socials i administratives – se sentin “desbordades”.
Recorda que els serveis que aquests espais ofereixen són claus per a l’atenció a la víctima i adverteix que moltes treballadores es veuen obligades a assumir una sobrecàrrega de feina que no els correspon per poder-les acompanyar. “Hi ha estudis que determinen que una víctima de violència masclista pot trigar vuit anys a demanar ajuda, de forma que quan una dona arriba a un SIE ha de tenir l’oportunitat de poder ser atesa en un servei públic com aquest”, apunta.
Amb tot, reconeix que aquest excés de feina afecta les plantilles a nivell motivacional i sovint es tradueix en una rotació continuada del personal. “Això fa que algunes usuàries puguin tenir quatre professionals diferents en un mateix d’any, un fet que dificulta que s’estableixi un veritable vincle, que és la base de qualsevol procés terapèutic de recuperació”, afirma.
En aquest sentit, considera que ha de ser la Generalitat qui assumeixi aquesta càrrega de treball i dissenyi alternatives per garantir el benestar i la cura emocional de les empleades. “Treballem 38,5 hores setmanals però no totes les dediquem a atenció directa a les víctimes”, remarca Cèlia, que adverteix que hi ha una “feina invisible” de coordinació i anàlisi que és essencial. “Tenint en compte que en alguns SIE hi ha ràtios de 100 casos per professional és evident que ni tan sols podríem programar una visita cada quinze dies”, admet.
Així, recorda que la llei 5/2008 de 24 d’abril sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista parla de “celeritat i periodicitat” en l’atenció a les víctimes. “Ens trobem que som incapaces de complir amb la llei”, afirma Cèlia, que considera essencial poder actuar d’acord amb aquesta premissa i poder posar “les dones al centre i que siguin elles les que marquin el procés de recuperació”.
Un model uniforme
A més, remarca que el fet que cada SIE sigui gestionat per una entitat diferent també repercuteix en les condicions laborals d’aquest col·lectiu. “En els seus plecs de condicions la Generalitat inclou molt poca informació sobre com han de ser les condicions laborals o com s’han d’organitzar aquests serveis”, lamenta la representant de les treballadores, que diu que tot i que existeix una voluntat molt clara per part de les direccions dels SIE per “unificar criteris”, encara hi ha diferències notòries entre un centre i un altre. “Això no va de voluntats, va de legislació i de drets, i és el Govern qui ha de regular-ho i garantir que les treballadores i les usuàries puguin fer i rebre processos de qualitat”, subrratlla.
Una altra de les reivindicacions de la plantilla passa per sol·licitar un model integral en l’atenció a la violència masclista. En aquest àmbit demana més recursos residencials específics i una major implicació i coordinació de tots els àmbits que poden intervenir en el procés com per exemple el de la Salut.
Les treballadores admeten que des del Govern s’han fet alguns passos per millorar la situació, però consideren que “són insuficients”. Per això, estenen la mà a Igualtat i Feminismes per treballar plegades en la revisió de tot el sistema. “Tenim propostes i pensem que si la Generalitat estigués disposada a escoltar-les hauria de contactar amb nosaltres”, comenta Cèlia, que recorda que el novembre de 2021 van fer arribar al departament una carta amb un anàlisi de la situació i demanant un espai de negociació. “Van venir a fer una visita als diferents serveis, però no van respondre les nostres propostes i tampoc en vam tornar a parlar més”, assenyala.
Per la seva banda, Laia Rosich, directora General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes, explica a l’ACN que “la millora de les condicions de la xarxa és una prioritat” per al departament. Recorda que l’any 2022 es va impulsar un Pla de Xoc per millorar la xarxa d’atenció a les víctimes que es va traduir en un increment del 10% del pressupost per als serveis que l’integren, una partida que no s’havia augmentat mai abans. “Aquest ha estat un primer pas”, indica Rosich, que explica que també s’han ampliat les plantilles dels SIEs amb un professional més.
En aquest sentit, diu que s’està treballant per redefinir el model actual, posant sobre la taula aspectes com les ràtios; els preus específics i el cost dels serveis en la seva globalitat; els programes i tot el treball que fa referència a la formació de professionals per abordar noves tipologies de violències; la creació d’una nova base de dades, i la implantació de mecanismes addicionals de supervisió.
Sis nous SIE el 2023 i un setè de cara al 2024
A més, també s’analitzarà quins espais específics necessiten les professionals per fer front a moments de crisi i quin suport o assessorament jurídic se’ls ha d’oferir. Totes aquestes millores estan vinculades amb els equipaments actuals. Així, hi ha la previsió que aquest 2023 es posin en marxa sis nous SIE i un setè de cara al 2024.
La responsable d’Igualtat i Feminismes s’ha mostrat oberta a escoltar les demandes i propostes de totes les parts implicades i a avançar en la definició d’una xarxa especialitzada i integral. Ha recordat que la subdirecció de prevenció està treballant estretament amb el Departament de Salut per definir un document de detecció de violències masclistes, i ha assegurat que també estan alineats amb altres departaments com Justícia o Cultura per abordar aquesta problemàtica de forma més “coordinada” i “global”.
Tot i això, ha remarcat que pel que fa a la millora de les condicions salarials, hi ha una revisió del conveni col·lectiu oberta en què també hi estan implicats patronal i sindicats. “Tan de bo hi poguem posar molta intel·ligència”, ha dit Rosich, que ha considerat que “pel bé de tots i totes” és clau arribar a un acord en aquesta matèria.
